PERMÍS PER SER SEXY!

La ciència de l’actractiu

Les revistes del quiosc em donen els 10 trucs per ser més sexy, però si porto una faldilla massa curta o una samarreta massa apretada ràpidament se’m qualificarà amb etiquetes poc agradables. Puc ser sexy per carnaval, però no per nadal. Sí amb els amics, però no amb la família; a la discoteca, però no a l’escola, ho puc utilitzar per aconseguir parella, però no per trobar feina… I el paradigma és que amb totes aquestes normes no escrites i evidents contradiccions, encara esperem poder desenvolupar una identitat sexual sana i sense complexes.

Però a tot això… què significa ser sexy?

Diuen que sobretot és una actitud: tenir una bona autoestima i confiança en un mateix.

Però sabem que és molt més que això. La bellesa i l’atractiu físic són components directament relacionats amb aquest adjectiu. De fet hi ha estudis en neurociència que defensen l’existència de patrons de bellesa universals, aquells que tenen a veure amb la biologia, la bona salut o una millor qualitat genètica com la simetria de les faccions, un bon color de pell, dents sanes, etc.

No hem d’oblidar tot i així que hi ha un enorme component cultural i subjectiu en allò que identifiquem atractiu. Un exemple recent el trobem en la sapiosexualitat: l’atracció sexual per la intel·ligència. De fet, quasi tot allò que podem imaginar i valorar és susceptible a ser sexy. Ser carismàtic pot ser sexy, però ser enigmàtic també, tenir sentit de l’humor, ser sensible i comprensiu, seductor, estimulant, musculós, femení, divertit…

És precisament en aquest aspecte sociocultural on es generen les contradiccions, perquè el que pot ser sexy per mi, potser no ho és per tu. I perquè en una societat hipersexualitzada on s’utilitza el sexe per vendre, i cridar l’atenció sobre qualsevol cosa; a la vegada es mantenen els estereotips tradicionals que ho consideren un aspecte privat que comporta riscos per la vida i la salut. Una reflexió que caldria posar en dubte, perquè…

Hi ha alguna cosa realment perjudicial o anti-ètica de ser sexy?

Està clar que tots els extrems piquen, i el “sexy” també pot tenir una cara oculta: anabolitzants, operacions estètiques amb perills innecessaris, trastorns alimentaris i de la imatge, frustració i estrès deguts a l’excessiva auto-exigència…

Per tant, queda a judici de cadascú valorar com viure la pròpia sexualitat segons els valors individuals i donar-se o no permís per ser sexy, però sense dubtes ni hipocresia.

 

Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691