Hi ha un moment en moltes vides en què la convivència en una relació de parella es torna silenciosa. No és un silenci violent, ni un silenci de crisi.
La culpa que no descansa
Hi ha una culpa que no serveix per a res. No et protegeix, no et fa millor persona, no repara cap dany. Però és ahí, com una veu que et parla des de
Crisi professional: èxit i sentit
Hi ha un moment en què la crisi professional no es presenta amb un ensurt, sinó amb una mena de buit. Tot va bé —o almenys tot funciona—, però alguna
La relació terapèutica: allò que realment canvia
Hi ha un moment, gairebé sempre silenciós, en què algú que arriba per primera vegada a consulta deixa anar una frase que ho resumeix tot: "No sé si
Desregulació emocional
Hi ha una diferència que moltes persones descobreixen al despatx: la distància entre el que passa i el que se sent. Algú et fa un comentari —un gest
La vergonya de demanar ajuda
Hi ha un moment que es repeteix sovint a consulta, i té a veure amb la vergonya. Algú seu davant teu i, abans de començar a parlar del que l’ha
La solitud de qui ho porta tot
Hi ha una solitud molt particular que no es veu des de fora. És la solitud de qui ho porta tot. No parlo de responsabilitats laborals ni de la llista
Dol de parella: una separació també és una pèrdua
Articles relacionats→ Rutina de parella i distància emocional→ Necessitar o estimar: la diferència que canvia tot→ La parella que conviu però deixa de
Maduresa emocional: lluny del mite de la calma
La maduresa emocional no és el que et penses. La majoria de persones que arriben a consulta convençudes que ja han fet “la feina” —que han









