La direcció del desig
Homosexualitat vs. Heterosexualitat, les persones tenim la necessitat d’ordenar i classificar els elements que ens envolten, però aquestes etiquetes poden tenir significats molt diferents segons qui les faci servir.
Són dues categories diferents o tenen alguna relació?
Podem afirmar que algun tipus de relació sí que tenen aquests dos termes, ja que com a mínim els dos figuren i comparteixen titularitat en aquest article. Parlem d’hetero o homo en sexualitat per referir-nos a dues de les categories majoritàries que componen l’orientació sexual, fins aquí tots hi estarem d’acord, però la definició es complica quan concretem una mica més.
Es tracta de l’atracció, desig o afecte que a nivell sexual podem sentir per una persona del mateix o diferent gènere (masculí o femení)
Llavors… qualsevol desig per petit que sigui cap a una persona del nostre sexe ens vincula a l’homosexualitat? I si resulta que mai s’han consumat aquests desitjos? I si ho he fet només una vegada quan era jove? Si sento desitjos per una persona transsexual sóc homo o hetero?
Entrem en un terreny subjectiu. Per exemple, un petó als llavis pot tenir molt o cap significat segons qui sigui el seu receptor (el seu sexe biològic, identitat de gènere, la relació que tinguem amb aquesta persona …), el context en el qual tingui lloc, el tipus d’afecte que hagi lligat a aquest acte, etc.
Això sense tenir en compte que les persones canviem constantment, tant en la forma en què actuem, com en la que pensem i fins i tot en els nostres gustos i preferències, cosa que ens porta al següent punt:
Es tria o es construeix?
En aquest aspecte hi ha dues grans corrents: la biologista y la ambientalista. Els primers donen més pes a l’expressió genètica de la variable “orientació sexual, lligant-la així a una condició innata, o com a mínim; amb una certa predisposició no escollida. Els segons, ho atribueixen al resultat d’un aprenentatge social, familiar i cultural, donant a entendre que aquestes etiquetes són construccións socials i deixant un cert marge a algun grau de flexibilitat pel que fa a l’expressió d’un tipus o un altre d’orientació.
Cal destacar que la majoria d’explicacions a nivell científic són de tipus interaccionista: bio-psico-social, i que les diferents investigacions sobre “l’origen” de l’orientació sexual no han donat conclusións prou contundents per a teoritzar-ho.
* Estudi de la relació entre variables psicosocials i homosexualitat
* Estudi de la relació entre variables biològiques (hormonals) i sexualitat
¿I què passa amb la bisexualitat?
Hi ha qui ho entén com un pas previ a l’homosexualitat, ficar un peu a l’aigua per calibrar la temperatura abans de tirar-se a la piscina. Uns altres ho identifiquen com la tercera via en joc: hi ha qui se sent atret per homes, altres per dones i a aquests tercers els atrauen tots dos per igual.
En canvi, segons es desprèn de la teoria encunyada per Kinsey en un dels estudis més amplis en sexologia humana: tots sóm bisexuals. Aquesta explicació situa homosexualitat i l’heterosexualitat com els dos extrems d’un mateix continu on els absoluts són pràcticament inexistents, i en el qual tots ens movem amb una tendència més o menys pronunciada cap a un dels costats.
Així doncs, malgrat la nostra necessitat per classificacions senzilles, el comportament humà és molt més complex i està més carregat de matisos del que ens pensem, també pel que fa a la sexualitat.
Algunes dades:
– Es continua produint discriminació per motius d’orientació sexual
– L’homosexualitat i la bisexualitat no són trastorns mentals, van ser descartats del manual diagnòstic DSM el 1973.
– L’informe Kinsey (1948) afirma que el 60% dels homes i el 33% de les dones van participar almenys d’una pràctica homosexual des dels 16 anys d’edat
– S’han observat comportaments homosexuals i / o bisexuals en més de mil cinc-centes espècies
– No existeix un gen predictor de l’homosexualitat (Xq28)
– Les persones no heterosexuals tenen una major probabilitat de patir altres trastorns psicològics.