La culpa pot ser adaptativa
Pot ser que et sentis culpable per alguna cosa que vas fer, alguna cosa que no vas fer o fins i tot alguna cosa que vas pensar; potser ets dels que es castiguen per no haver fet prou o per no merèixer el que tens. Sigui com sigui, tens davant teu una oportunitat d’experimentar el creixement personal que ens ofereix el sentiment de culpa, així que et convido a aprofitar-lo.
Sol començar amb un “hauria …?.” Una conversa amb nosaltres mateixos en què posem en dubte les nostres accions o decisions, ens jutgem i renyem per alguna cosa que no encaixa amb els nostres valors o la pròpia percepció:hauria d’haver reaccionat millor, no haver-me saltat la dieta, hauria d’haver anat a veure a aquesta persona quan ho necessitava …
Aparentment pot semblar una font de patiment, però ningú ha dit que fos agradable. De fet és precisament això el que fa de la culpa un sentiment valuós: és una senyal d’alerta que ens fa reaccionar, i ben gestionada i elaborada pot tenir els següents beneficis:
Ens ajuda a actuar de forma pro-social: no perjudicar als altres o ajudar-los és una bona forma de mantenir allunyada la culpa o de esmenar-la. Una mena d’altruisme egoista.
Educa l’autocontrol: per no caure en el parany de la culpabilitat cal pensar en les conseqüències dels nostres actes, cosa que requereix d’empatia, anticipació i una certa planificació o control de les nostres accions i decisions.
És un signe de maduresa: ser coherents amb les nostres idees, valors i tenir sota control els instints que ens farien caure en contradiccions, és un senyal de maduresa emocional. Al sentir-nos culpables, ens estem responsabilitzant dels nostres actes.
Reforça el sistema de valors i la identitat: al capdavall, no hi ha res més gratificant que complir amb les conviccions morals que cadascú te; i això és precisament el que promou aquest sentiment: a ser coherent amb la nostra escala de valors. Quan ho fem, no sentim culpa sinó satisfacció i això reforça qui som.
Què he de fer si em sento culpable?
- Reconèixer l’origen d’aquest sentiment i les seves manifestacions: assegura’t d’estar entenent el que passa al teu interior quan et sents culpable: cap a on dirigeixes aquesta culpabilitat? què l’origina i com reacciona el teu cos en consonància? Pot ser que et sentis ansiós/a, que et costi agafar el son, que et notis abatut o trist … ¿Es tracta realment d’un mal dia a la feina o és que en el fons penses que no mereixes ostentar la posició en què et trobes?
- Acceptar que vas fer alguna cosa malament (incongruent amb els teus valors): ara que ho has identificat, has de ser capaç d’entendre-ho. Pels motius que sigui, no vas actuar d’acord amb el que creus correcte i amb qui ets, però això forma part del passat i no ha de perpetuar-se o repetir-se.
- Esmenar els errors: no es pot canviar el passat, però pots compensar-ho. De fet la culpa és una via per comunicar-nos que hem d’actuar de manera diferent, això pot començar ara mateix: prenent responsabilitats pel succeït. A vegades resultarà tan simple com demanar perdó, confessar la veritat o renunciar a la causa d’aquesta incongruència; en d’altres, pot ser més profund i complex d’esmenar.
- Aprendre de l’experiència: pregunta’t què has tret d’aquesta experiència. T’ha ensenyat alguna cosa de tu mateix, dels altres o del món que t’envolta? Si davant d’una altra situació similar, ara respons de forma diferent significarà que hi ha hagut un aprenentatge.
- perdonar i seguir endavant: tothom comet errors. Entendre això i ser benevolent amb tu mateix et permetrà sortir del pou del remordiment i avançar. Si en cas contrari, el sentiment de culpa es manté, pot ser que hagis de tornar al punt 1 per identificar adequadament el que ha passat i sanejar qualsevol residu d’aquest sentiment.
Es tracta d’un procés pel qual tots passem, en millors o pitjors condicions, alguna vegada al llarg de les nostres vides. Això no vol dir que sigui senzill o fàcil, de fet pot resultar molt confús més aviat. Per això, si estàs experimentant dificultats en avançar per aquest camí, la figura d’un terapeuta pot ajudar-te a aprofundir en aquests sentiments, acompanyar-te en el seu curs i treure el màxim profit del viscut.
Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691
Bibliografia:
Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691