Sentir-se perdut professionalment acostuma a aparèixer quan no tenim una direcció clara, quan perdem el sentit que tenia la nostra feina o quan les nostres circumstàncies canvien i allò que abans encaixava deixa de fer-ho. En aquests moments apareix una sensació molt desconcertant: la de no saber cap a on avançar, tot i que continuem caminant.
I encara que és una experiència incòmoda, també pot convertir-se en una oportunitat per redefinir què volem realment a nivell professional.
Per què una persona pot sentir-se perduda professionalment?
En la meva experiència, una persona es pot sentir perduda per diversos motius. De vegades algú se sent perdut perquè s’adona que mai hi ha hagut una direcció.
Aquest és un lloc complicat. Si no tenim cap referència d’algun moment en què hi hagi hagut una direcció, ja sigui a nivell personal o professional, serà molt difícil trobar el rumb. És com si no tinguéssim una brúixola.
O fins i tot encara que tinguem una brúixola, si no hi ha cap lloc on anar, tampoc ens serveix de gaire.
Això em recorda una escena molt coneguda d’Alícia al País de les Meravelles. L’Alícia es troba davant de diversos camins i li pregunta al gat quin hauria d’agafar. I el gat li respon amb una altra pregunta:
—On vols anar?
I l’Alícia respon:
—No ho sé.
Aleshores el gat li diu:
—Doncs qualsevol camí et servirà.
Quan no sabem cap a on volem anar professionalment, qualsevol camí sembla vàlid… però al mateix temps cap acaba de convèncer-nos.
Una altra situació molt freqüent és quan sí que havíem trobat un lloc on encaixàvem, però alguna cosa canvia.
He vist moltes persones que arriben a sentir-se perdudes professionalment després d’anys treballant en un lloc on inicialment estaven bé.
Pot passar, per exemple, quan:
- canvien les directrius de l’empresa
- canvien els equips de treball
- es jubilen companys amb qui hi havia molta confiança
- apareixen dinàmiques noves amb les quals un no se sent còmode
En aquests casos el problema no és tant la falta de direcció inicial, sinó que el lloc que abans tenia sentit deixa de tenir-ne.
També passa una cosa molt humana: la motivació es pot esgotar.
Podem començar un projecte laboral amb molta il·lusió —penso, per exemple, en un metge o en un professor que comença amb una gran vocació— i que amb els anys, després de conflictes, frustracions o experiències difícils, aquesta motivació es vagi erosionant.
De vegades el que passa és que anem acumulant experiències negatives. A poc a poc comencem a carregar una motxilla el pes de la qual es fa massa gran.
I és llavors quan apareix aquesta sensació:
“Ja no sé si aquest és el meu lloc.”
Com començar a trobar el teu rumb professional
Quan algú se sent perdut professionalment, la primera temptació acostuma a ser buscar respostes ràpides.
Canviar de feina.
Canviar de sector.
Fer un altre màster.
Però moltes vegades el problema no està en el camí concret que triem, sinó en no haver definit primer cap a on volem anar.
Quan una persona mai ha tingut una direcció clara, el primer que caldria fer és prendre consciència d’alguns elements fonamentals.
Per exemple:
- En quines circumstàncies m’he sentit més còmode treballant?
- Quins valors són importants per a mi?
- Quin tipus d’ambients laborals em fan sentir bé?
- Quines coses em resulten especialment desagradables a la feina?
Curiosament, moltes vegades és més fàcil començar pel que és negatiu.
El nostre cervell té el que s’anomena biaix de negativitat, que fa que detectem abans els perills, els problemes o les coses que no funcionen.
I de vegades és precisament a través d’aquestes ombres que podem començar a dibuixar les llums.
És a dir:
Si tinc clar quines coses no vull, a poc a poc començo a descobrir quines coses sí que valoro.
En les persones que alguna vegada s’han sentit bé professionalment hi ha, a més, un avantatge important.
A diferència de les que mai han tingut aquesta sensació, aquestes persones sí que tenen una referència.
Poden comparar.
Poden preguntar-se:
- Què tenia aquella feina que em feia sentir al meu lloc?
- Quins elements eren importants per a mi?
- El tipus de relació amb els companys?
- L’autonomia?
- El tipus de tasques?
- L’impacte de la feina?
Això facilita molt la presa de consciència.
I a partir d’aquí apareix un exercici creatiu molt interessant:
On més podria trobar aquests elements?
Potser no al mateix lloc.
Potser no a la mateixa empresa.
Potser no exactament a la mateixa posició.
Però probablement sí en altres contextos.
Un exemple clar de sentir-se perdut professionalment
He vist molts casos en què una persona passa anys treballant en una empresa i tot funciona raonablement bé.
Té el seu lloc.
Té companys amb qui treballa a gust.
Té una certa estabilitat.
Però de sobte les coses canvien.
Canvien les directrius.
Canvia l’equip.
Canvien les dinàmiques.
I el que abans era un lloc còmode deixa de ser-ho.
La persona comença a notar alguna cosa difícil de descriure:
No és exactament que la feina sigui pitjor.
Però ja no se sent al seu lloc.
Aquest canvi pot generar molta confusió, perquè externament tot sembla igual. Tanmateix, internament alguna cosa ha canviat.
En aquests moments la reconversió professional pot semblar complicada.
Però el procés, en el fons, torna a ser semblant a l’anterior:
- entendre quins valors són importants per a mi
- identificar quins elements em feien sentir bé en el passat
- buscar contextos on aquests elements puguin aparèixer
I llavors començar a afinar la brúixola.
Conclusió: trobar-se professionalment és un procés gradual
Quan algú se sent perdut professionalment sovint pensa en termes molt absoluts:
- estic al meu lloc
- o no estic al meu lloc
Però en realitat l’experiència professional rarament funciona així.
Potser seria més útil pensar aquest procés com un acostament progressiu.
No es tracta de trobar de sobte la feina perfecta.
Es tracta més aviat de preguntar-nos:
- Estic més a prop d’un lloc on em sento còmode?
- Estic més lluny?
Perquè quan comencem a ajustar aquesta brúixola —quan prenem consciència dels nostres valors, del que ens fa bé, del que ens desagrada— i comencem a fer petits passos en aquesta direcció, tard o d’hora passa una cosa interessant.
Ens hi anem acostant.
I moltes vegades aquest acostament progressiu és el que realment acaba construint la sensació d’estar al nostre lloc professionalment.