Són les 23:00. Et fiques al llit, tanques els ulls i res. Mires el rellotge: les 23:30. I comença la comptabilitat nocturna: «si m’adormo ara, dormiré set hores; demà tinc la reunió i necessito estar fi». Et destapes perquè tens calor. Et tapes perquè tens fred. Tens ganes d’anar al lavabo, però i si aixecar-te desfa el poc son que portaves? Finalment t’hi aixeces, tornes, agafes el mòbil «per distreure’t una mica», i el que hauria de relaxar-te t’activa encara més. Acabes dormint molt més tard del que volies. Al matí, sembla que t’hagi passat un camió per sobre. Si aquesta escena es repeteix nit rere nit, no tens una mala nit aïllada: tens insomni i ansietat, i val la pena entendre com s’engranen.
En aquest article acompanyo el vídeo «¿Estás agotado? ¿Por qué no puedes dormir?» amb el que he après a consulta treballant insomnis que no cedien amb pautes d’higiene: què passa exactament a les 23:30, per què la rumiació «útil» és una trampa, quan les pautes es tornen en contra, i què fa que el tractament que sembla el contrari (dormir menys) sigui el que millor reapren a dormir.
Resum ràpid: l’insomni que no cedeix poques vegades és un problema de «tècnica per dormir»: és un problema d’activació. A les 23:30 arriba la primera calma del dia i, amb ella, tot el pendent no elaborat. La rumiació promet preparar-te el demà, però el que fa és esgotar-te. Les pautes d’higiene sumen, encara que obsesionar-s’hi les converteix en un examen que agreuja el bucle. I al fons de moltes nits hi ha dues parts en conflicte: la que vol descansar i la que no es permet parar. El tractament amb més evidència (la CBT-I) fa el contrari del que espera tothom: acota el temps al llit perquè el cos reaprengui a dormir.
Les 23:30: la primera calma del dia
Fem-nos la pregunta que sembla ingènua i no ho és: què passa a les 23:30 que no ha passat en tot el dia? Si ho penses fredament, l’hora no té res d’especial. El que és especial és que, per fi, tot calla. Les exigències, els sorolls i les pantalles que han omplert el dia es retiren, i el teu cervell entra per primera vegada en un estat de calma. Doncs justament això és el problema: la calma obre la porta al pendent.
Durant el dia la teva ment ha estat en mode gestió: reaccionar, respondre, decidir, avançar. Quan el soroll baixa, deixa de reaccionar i comença a processar. I apareix el que no ha tingut espai en tot el dia: la reunió de demà, aquell comentari ridícul de fa cinc dies, la conversa que no vas tenir. No és que els pensaments surtin de nit: la riuada del dia baixa i, per primera vegada, veus el fons del riu.

Això dona una pista pràctica que sembla petita i no ho és: si el teu dia no té ni una finestra de calma, la nit serà l’única estança on la ment pugui elaborar, i l’ocuparà tant si vols com si no. Deu minuts de passeig sense mòbil, un cafè mirant el carrer, una estona de silenci després de dinar: donar espai diürn al processament deixa la nit menys carregada. Ho comprovo una i altra vegada amb pacients que arriben amb el dia travat: quan el dia respira, la nit deixa de ser l’única sala de màquines.
La rumiació que «et prepara» i et deixa pitjor
Sota la rumiació nocturna hi ha una lògica seductora. «Repasso la reunió de demà perquè és important», diu la ment, i es posa en mode alerta: anticipa escenaris, prepara respostes, vigila. Sembla que treballi per tu.
Ara mira el resultat real. Dorms menys i pitjor, et lleves esgotat, i l’endemà rendeixes per sota precisament en allò que la nit abans volies tenir a punt. La preparació que et costa el son és una preparació que es destrueix sola. Si el teu nivell d’activació s’enfila molt per sobre del perill real de la reunió, ja no tens un mecanisme útil: tens una alarma encallada que toca tota la nit.

A consulta veig aquest patró sovint en persones responsables i perfeccionistes, que no s’ho permeten deixar cap tema a mitges. La seva rumiació nocturna no és caprici: és lleialtat a una exigència. Però els convido a mesurar-la pel que fa, no pel que promet. Els pregunto: «com entres demà a la reunió després d’una nit de repàs mental?» La resposta la coneixes perquè l’has viscuda: pitjor. La pregunta de molts pacients és exactament aquesta comptabilitat de les set hores, i mereix una resposta honesta: cap reunió s’ha salvat mai a força de no dormir.
Insomni i ansietat: quan la por té por
Les pautes d’higiene del son (el llit només per dormir, horaris regulars, vigilar la cafeïna) sumen. Són certes. Però no és on viu el problema, i a vegades s’hi tornen en contra. Com? Convertint-se en un examen.
Fa setmanes treballo amb un pacient que portava mesos fent compliments religiosos: cap mòbil al dormitori, llum baixa, hora exacta. Una nit es va ficar al llit a les 23:02 i ja no va poder dormir: «he perdut la regla», pensava, «i ara no dormiré bé». El desvetllament ja no el causava cap reunió de l’endemà: el causava la por de dormir malament. És el que anomeno la por que té por, i és la cruïlla exacta on l’insomni i l’ansietat es fan companyia inseparable.
Fixa’t en l’embolic: primer la rumiació et desperta; després s’hi afegeix la preocupació per la mateixa falta de son, i ja tens dues capes d’activació que s’alimenten mútuament. Cada cop que mires el rellotge, la capa nova es reforça. El problema deixa de ser «demà tinc la reunió» i passa a ser «no dormiré», que és un problema que no es resol pensant: es resol desactivant l’alarma.
Dormir menys per dormir millor
Sembla una broma i és el tractament amb més evidència disponible per a l’insomni crònic: la teràpia cognitivoconductual per a l’insomni (CBT-I) acosta sovint a dormir menys hores, no més. La restricció de son funciona al revés de la intuïció. En comptes d’estar més temps al llit «per si de cas», s’acoten les hores a les que realment pots dormir. El que dormis, ho dorms profundament i seguit. Quan la franja curta s’ha consolidat, s’estira progressivament fins que el cos reaprèn que el llit és un lloc on es dorm.
Les revisions sistemàtiques són contundents: la CBT-I és el tractament de primera línia per a l’insomni crònic, amb efectes que es mantenen molt després d’acabar la teràpia, per sobre dels hipnòtics (Trauer i cols., 2015; Edinger i cols., 2021).

És contraintuïtiu i per això costa fer-ho sense guia: les primeres nits tens menys son i el cos protesta. A consulta ho acompanyo a passos curts, ajustant la franja cada setena, perquè una restricció mal feta també cansa. Però quan funciona, funciona perquè toca el mecanisme: el llit recupera el seu significat, i el son hi torna a arribar sol.
Com vas aprendre a dormir
Ningú neix amb una manera tancada de dormir. S’aprèn, i s’aprèn en condicions molt diferents. Hi ha persones que van créixer en cases on el soroll de la porta de nit podia ser un petó de bona nit o una bronca monumental: fills de persones amb problemes d’alcohol o situacions familiars complexes. Aquests cossos van aprendre un son d’orella desperta, un son que vigila. La recerca ho recull: el maltractament infantil s’associa anys després a pitjor qualitat del son (Schønning i cols., 2022), i la reactivitat elevada del son és un dels camins entre aquella infància i l’insomni adult (Reffi i cols., 2022). No és feblesa: és un aprenentatge que en el seu moment va servir per protegir-se. A la meva consulta, és una de les arrels més freqüents de la parella insomni i ansietat.
Els rituals també ensenyen a dormir, i quan canvien, el son es ressent. Un nadó al costat fa el son lleu, i és sa que així sigui. Una pastilla que durant anys «ha ensenyat» el cos a conciliar deixa pas a nits en blanc quan es retira. El cigarret o el porro de calma previ al llit es converteixen en condició necessària per a molta gent: tinc pacients que asseguren no poder dormir sense el seu ritual, tot i que la substància no els ajudi gaire a dormir. El que ajuda és la rutina, i quan la rutina marxa, l’insomni apareix.
I l’adaptació demana el seu temps. Si fa anys que te’n vas al llit a la una, ficar-t’hi a les 22:00 no funcionarà ni el primer dia ni el tercer ni el quart. La teva part conscient ho entén de seguida; el cos i la ment més primitiva necessiten setmanes per instal·lar l’hàbit nou. Donar-li aquest temps, sense exigir-li miracles immediats, és part del tracte.
Les dues parts que discuteixen a les nits
Al fons de molts insomnis hi ha una discussió interna. Hi ha una part teva que vol descansar, cuidar-se i estar bé. I n’hi ha una altra que no es permet parar: si descansa, sentirà culpa; si no ha repassat els cinquanta escenaris possibles de demà, no estarà tranquil·la; si no ha tornat vint vegades sobre allò del passat, creu que no ho ha treballat prou. Les dues parlen alhora, cap de les dues guanya, i el son, que demana silenci intern, no arriba.

Quan treballo aquest conflicte a consulta, la feina no és tapar la part exigent amb tècniques de relaxació. És entendre què protegeix: de què té tanta por, què creu que passaria si et quedessis tranquil·la. La relaxació sense aquesta escolta és un silenci imposat, i els silencis imposats duren poc. L’insomni, vist així, és un símptoma: la manifestació nocturna d’una discussió que demana ser escoltada de dia.
Què pots fer demà mateix
Primer, regala’t una franja de calma diürna, encara que siguin deu minuts: caminar sense auriculars, seure sense pantalla. Estàs donant a la ment el processament que ara reclama a les 23:30.
Segon, retira el rellotge de l’habitació. La comptabilitat de les set hores és combustible per a la por que té por: cada mirada és una nota a l’examen. Si necessites saber l’hora al matí, deixa’l fora.
Tercer, si portes setmanes o mesos així, considera la CBT-I amb un professional: és el tractament amb més evidència, molt per sobre de qualsevol suplement o app de sons de pluja. Les primeres setmanes de restricció són incòmodes i valen la pena acompanyades.
Quart, si sospites que al fons hi ha una discussió interna (exigència, culpa, perfeccionisme, una part que no es permet descansar), el camí és la introspecció acompanyada, no una tècnica més. I aquí sí que t’he de donar la resposta més laboriosa i la més sincera: no hi ha una recepta universal per a l’insomni i l’ansietat. Cada insomni guarda una discussió diferent. Per això el binomi insomni i ansietat no es desmunta amb una recepta genèrica. Descobrir la teva és part de la feina, i no cal fer-la sol.
Preguntes freqüents
Les pautes d’higiene del son serveixen de res?
Les pautes d’higiene del son serveixen de res? Sí, sumen: horaris regulars, llit només per dormir, vigilar cafeïnes i pantalles. Però rarament resolen soles un insomni arrelat, i obsesionar-s’hi pot convertir-les en una altra font d’activació. Són el marc, no el motor. Quan l’insomni i l’ansietat ja s’han agafat de la mà, el motor demana una altra feina.
La restricció de son és segura?
La restricció de son és segura? Feta amb pautes professionals, sí. Les primeres setmanes augmenta la somnolència diürna, així que es comença en caps de setmana o vacances i es fa amb seguiment. No és qüestió de deixar-se hores de son al marge sense més: la franja es calcula.
Quant de temps sense dormir bé és motiu de consultar?
Quant de temps sense dormir bé és motiu de consultar? Si les nits dolentes són més de tres per setmana i porten més de tres mesos, o abans si el dia se’n ressent (concentració, estat d’ànim, rendiment), val una visita. Com abans es desactiva el bucle, menys arrelat queda.
El mòbil al llit ajuda a distreure els pensaments?
El mòbil al llit ajuda a distreure els pensaments? No. La pantalla i el contingut activen, i el que trobes a dins rarament calma. Encara que el contingut sigui plaent, estàs ensenyant el cervell que el llit és un lloc de vigilància i consum, no de son.
Fonts i recursos
- Vídeo: «¿Estás agotado? ¿Por qué no puedes dormir?» (Planadecursach)
- Trauer, J. M., Qian, M. Y., i cols. (2015). Cognitive Behavioral Therapy for Chronic Insomnia: A Systematic Review and Meta-Analysis. Annals of Internal Medicine. PMID 26054060
- Edinger, J. D., Arnedt, J. T., i cols. (2021). Behavioral and Psychological Treatments for Chronic Insomnia Disorder in Adults. Journal of Clinical Sleep Medicine. PMID 33164742
- Palagini, L., i cols. (2017). Sleep-related cognitive processes, arousal, and emotion dysregulation in insomnia. Sleep Medicine. PMID 28215272
- Kalmbach, D. A., i cols. (2020). Mindfulness and nocturnal rumination are independently associated with symptoms of insomnia and depression. Sleep Health. PMID 32146168
- Schønning, V., i cols. (2022). Childhood maltreatment and sleep in children and adolescents. Sleep Medicine Reviews. PMID 35313257
- Reffi, A. N., i cols. (2022). Sleep reactivity as a potential pathway from childhood abuse to adult insomnia. Sleep Medicine. PMID 35504109
Articles relacionats
- La ràbia reprimida: quan l’enuig guardat fa mal
- Autocrítica: la veu que et parla pitjor que ningú
- Beure sense ser alcohòlic: la zona grisa de l’alcohol
- Procrastinació: què amaga l’etiqueta de vague
- Perdre la feina: el dol d’una identitat
Si aquest vídeo t’ha servit per mirar les teves nits d’una altra manera, recorda que no has de resoldre-ho sol. A Espai Emocions (Barcelona i online) treballo amb adults que volen entendre què hi ha darrere del seu insomni i de la seva ansietat. Pots escriure’m per WhatsApp al 616 089 515 o demanar una primera visita informativa a espaiemocions.es. La primera conversa només és parlar.
Escrit per: Esteve Planadecursach. Psicòleg col. núm. 21.691
