La reunió s'ha acabat fa deu minuts i tu encara ets allà, repassant la frase que has dit. No ha estat greu; de fet, ningú no hi ha donat la menor
Quan la millora personal es converteix en exigència
Hi ha una llista que molta gent porta al mòbil: meditar vint minuts, llegir més, fer esport tres cops per setmana, dormir vuit hores, menjar millor,
Per què costa tant rebre: la incomoditat d’acceptar ajuda
La majoria de persones que coneixes saben demanar disculpes quan molesten. Ara bé, moltes menys saben dir «gràcies» i quedar-se quietes, sense
Contenir-ho tot: el cansament de la cara serena
Contenir emocions tot el dia té un preu, i poques persones el posen sobre la taula. Hi ha una frase que escolto sovint a la consulta: "no em queixo
Arribar tard a la pròpia vida
La sensació d'arribar tard a la vida no distingeix entre qui ha fet els deures i qui no. Hi ha persones que han complert tots els terminis. Han
El síndrome de l’impostor
Hi ha una frase que, a la consulta, gairebé mai arriba directa. S'insinua, s'acompanya d'un somriure incòmode i arriba després d'una pausa llarga. «És
Posar límits: el que realment protegeix els teus vincles
Posar límits té alguna cosa estranya: hi ha persones que diuen que no amb una naturalitat envejable. I n'hi ha d'altres que ho assagen mentalment
Quan decidir-se es fa impossible
Hi ha una hora —sovint al vespre, quan ja no queda res per fer— en què algú pot estar mesos decidint el mateix. Deixar la feina o aguantar-hi un any
La vergonya de demanar ajuda
Hi ha un moment que es repeteix sovint a consulta, i té a veure amb la vergonya. Algú seu davant teu i, abans de començar a parlar del que l’ha