630 64 32 43

info@planadecursach.com

Planadecursach Psicologia

Psicoteràpia i assessorament psicològic

by

Diumenge, per exemple, dos quarts de sis de la tarda. Fora, la llum comença a abaixar-se i la ciutat té aquell to daurat que només té a final de setmana. Dins, algú seu al sofà amb el mòbil a la mà, sense mirar-lo. En realitat, no està fent res de dolent. Simplement ha deixat d’estar bé. És l’ansietat del diumenge a la tarda, i no ve sola.

Resum de l’article

Objectiu: entendre per què els diumenges a la tarda poden fer mal. Distingirem dues coses que sovint es confonen. L’ansietat davant d’una setmana concreta, d’una banda. El buit que apareix quan la teva vida només funciona si corre, de l’altra.

Idea clau: el diumenge no afegeix malestar. El treu a la llum. De fet, és l’únic moment de la setmana en què, sense urgències, pots sentir què hi ha rere el ritme. Per això aquesta tarda tan silenciosa diu tantes coses de com estàs vivint.

Punts clau:

  • L’ansietat anticipatòria és corporal i mesurable. L’estudi Whitehall II va trobar que el cortisol en despertar puja més els dies laborables que els caps de setmana. El dilluns, el cos ja l’ha començat dins del diumenge.
  • Viktor Frankl ja parlava de la “neurosi del diumenge” fa vuitanta anys. Quan la setmana para, el buit es fa visible. No és un fenomen modern. Les enquestes actuals, de fet, el detecten en dos terços de les persones que treballen.
  • Si el diumenge fa mal cada setmana des de fa mesos, el problema rarament és el calendari. És la vida que hi ha rere.

Aquesta escena es repeteix cada setmana a milers de pisos. De fet, no és cap exageració. Per exemple, una enquesta de LinkedIn va trobar que el 66% de professionals reconeixia sentir ansietat el diumenge a la nit. I l’Oficina d’Igualtat en Salut del govern britànic va xifrar en dos terços les persones que la experimenten regularment. Els anglosaxons li han posat nom, Sunday scaries. Aquí, en canvi, en diem simplement “el males del diumenge”, i solem explicar-nos-ho amb una frase: és el dilluns que ve.

És veritat, és el dilluns que ve. Ara bé, aquesta explicació se’ns queda curta. Perquè si el problema fos només el dilluns, tothom que treballa hauria de sentir el mateix, amb la mateixa intensitat. I no és el cas. D’una banda, hi ha qui el diumenge a la tarda descansa de veritat. Hi ha qui, en canvi, nota com alguna cosa s’estreny per dintre a mesura que el dia avança. I, finalment, hi ha una tercera mena de persona: la que no nota res fins que el cos desaccelera. Aleshores, doncs, apareix una pregunta que la resta de la setmana no deixa formular.

Esquema de les quatre maneres de viure un diumenge a la tarda: descans, ansietat anticipatòria, buit existencial i malestar constant

L’ansietat del diumenge: quan el cos arriba abans que el dilluns

La primera cosa que convé saber sobre l’ansietat del diumenge és que aquest malestar no és imaginari. De fet, té traducció corporal, i això canvia com cal abordar-lo. Un estudi de la cohort Whitehall II, publicat a Psychoneuroendocrinology, va mesurar el cortisol de despertar. Ho va comparar entre dies laborables i dies de descans. El resultat va ser contundent: la resposta de cortisol al llevar-se era més alta els dies de feina. El cos, en certa manera, ja vivia el dilluns dins del diumenge.

Gràfic de barres amb l'increment del cortisol en despertar entre dies laborables i caps de setmana segons l'estudi Whitehall II

Això és el que en psicologia s’anomena ansietat anticipatòria. No és l’estrès d’una situació que està passant: és l’estrès d’una situació que encara no ha arribat. La neuropsicòloga Susanne Buehler, citada per NBC News, ho descriu amb precisió. El sistema es dispara en mode d’alarma davant d’alguna cosa que encara no existeix. El diumenge al vespre, el dilluns encara no és real. Però el teu sistema nerviós tracta com a real allò que la teva ment anticipa. El correu pendent, la reunió de les nou, la sensació de no arribar-hi.

Aquest tipus d’ansietat, de fet, té una lògica pròpia. Es nutreix de coses no acabades. Per això empitjora quan la setmana anterior ha quedat amb punts oberts. S’atenua, en canvi, quan tanques el divendres allò que pots tancar. No és un defecte de caràcter. És una forma de funcionar del sistema d’alerta davant allò previsible.

La pregunta que només pot sortir el diumenge

Ara bé, si l’ansietat anticipatòria fos tota l’explicació de l’ansietat del diumenge, el problema se solucionaria organitzant-se millor. Tanmateix, moltes persones que ja van organitzades de meravella segueixen notant que el diumenge a la tarda els posa tristos. Aquí entra la segona peça, la menys comentada.

El psiquiatre vienès Viktor Frankl, supervivent dels camps i fundador de la logoteràpia, ho va observar fa vuitanta anys. El fenomen li va semblar prou important per posar-li nom: la neurosi del diumenge. La va descriure com la depressió de qui “es torna conscient de la manca de contingut de la seva vida”. Passa quan l’agitació de la setmana s’acaba i el buit es fa manifest. Frankl no parlava de gent sense feina ni de setmanes lleugeres. Parlava exactament del contrari: de persones que funcionen bé mentre el ritme les sosté. Quan el ritme para, però, perceben que alguna cosa falta.

El diumenge a la tarda és, probablement, l’únic espai sostingut de la setmana sense urgències. Res no et distreu de tu mateix. La resta de dies, la teva atenció té ocupació. Els horaris la distribueixen i els encàrrecs la reclamen. No queda prou silenci per sentir el fons. El diumenge no. El diumenge no demana res. Per això és també el dia que més diu. No és que el diumenge sigui dolent: és que és transparent. Quan tot calla, sents el que la setmana no et deixa sentir.

Taula comparativa entre ansietat anticipatòria i buit existencial: temps, funció, senyal i què atenua cadascun

Dos malestars que es confonen

Convé separar bé aquestes dues coses, perquè demanen respostes diferents. L’ansietat del diumenge pot contenir les dues. D’una banda, l’ansietat anticipatòria mira cap al futur immediat: el dilluns concret que ve. De l’altra, el buit existencial mira cap al fons: tot el camí que estàs recorrent. El primer activa el cos. El segon, en canvi, desactiva l’energia: no et posa nerviós, et posa en un to més baix, més apagat.

Tanmateix, la confusió és fàcil perquè comparteixen escenari i hora. Però cada un demana una pregunta diferent. L’ansietat anticipatòria demana organització i límits: què puc tancar el divendres o on m’estic passant. El buit existencial demana una altra cosa, més incòmoda. Això que faig cada dia sosté alguna cosa que m’importa? O simplement m’ocupa? No és una pregunta retòrica. És la pregunta que la neurosi del diumenge fa cada setmana, encara que ningú l’escolti.

Què fer-ne, sense esgarrapar la pregunta

Abans de res, un aclariment necessari sobre què fer amb l’ansietat del diumenge: el que segueix no és una llista d’autoajuda per eliminar el malestar. Aquest malestar sovint és un missatge. I els missatges no es tracten de silenciar. Dit això, hi ha coses que ajuden a relacionar-s’hi millor.

Tancar la setmana amb intenció

Si tens coses obertes que depenen de tu, el divendres és millor moment que el diumenge a la nit. Enviar aquell correu, apuntar aquell tema pendent, deixar la setmana tan tancada com puguis. No elimina l’anticipació, però li treu combustible concret.

Protegir alguna cosa pròpia el diumenge

El diumenge no hauria de ser només l’espera del dilluns. Si tot el dia és una sala d’espera, la tarda es fa llarga. Tenir una cosa planificada que sigui teva canvia la qualitat del dia. Pot ser un pla amb qui t’estima o un projecte que et toca. No cal que sigui gran. Cal que no sigui esperar.

Si apareix la pregunta, no fer-la callar

Quan el diumenge a la tarda et deixa sentir que alguna cosa no quadra, el reflex més habitual és omplir el buit. Pantalles, sèries, menjar, àlcohol o directament més feina. En el fons, totes aquestes maniobres comparteixen una funció: tapar. I totes comparteixen un problema: deixen la pregunta intacta. Si la pregunta és sobre el sentit del que fas, cap distracció la respondrà. Necessitarà temps, conversa i, sovint, companyia.

Saber quan demanar ajuda

Hi ha una diferència important entre un diumenge ocasionalment melangiós i un diumenge que fa mesos que fa mal. La primera cosa és humana i passa a tothom. La segona és una informació valuosa sobre com vius. Si cada setmana notes el mateix buit, alguna cosa demana atenció. I si la tristor, a més, s’ha estès a la resta de dies, tampoc és un defecte. És una senyal que necessites mirar-hi amb companyia.

Treballar aquestes preguntes en terapia no consisteix a tornar-te algú a qui els diumenges no facin res. Consisteix a recuperar el contacte amb allò que, quan el ritme para, encara segueix sent teu. És a dir: el que valores i la direcció que puguis reconèixer com a pròpia. Aquest contacte no elimina la tarda de diumenge. Però li canvia el significat: deixa de ser l’avantsala del dilluns i torna a ser un espai de vida.

Escrit per: Esteve Planadecursach. Psicòleg col. núm. 21.691

Preguntes freqüents sobre l’ansietat del diumenge

És normal sentir ansietat el diumenge a la tarda?

Sí, és molt freqüent i no indica cap trastorn per si sol. Les enquestes el detecten en aproximadament dos terços de persones que treballen. Ara bé, la seva intensitat i la seva constància diuen coses sobre com estàs vivint.

Per què em noto més trist que nerviós el diumenge?

Pot ser que el que sentis no sigui ansietat anticipatòria. Pot ser el buit que Frankl va anomenar neurosi del diumenge. És la consciència d’una manca de contingut que la setmana tapava. La tristor apagada i el neguit accelerat sovint es confonen, però demanen preguntes diferents.

El cortisol realment puja el diumenge al vespre?

Les dades apunten a l’inrevés. La resposta de cortisol al despertar és més alta els dies laborables, perquè el cos anticipa la jornada. El teu sistema, doncs, prepara el dilluns abans que arribi.

Com puc saber si el meu diumenge és avís o costum?

La clau és la constància. Un malestar ocasional és humà. Si fa mesos que cada diumenge sentis el mateix, deixa de ser costum i passa a ser informació. Alguna cosa del teu ritme de vida demana revisió.

Distraccions com pantalles o sèries serveixen d’alguna cosa?

Com a descans puntual, sí. Com a resposta a una pregunta de sentit, no. Tapar el buit funciona a curt termini i deixa la pregunta intacta. Si cada diumenge necessites el mateix tap, la pregunta només s’ha posposat.

Quan convé consultar a un psicòleg per això?

Quan el patró es repeteix setmana rere setmana i el buit s’estén a més moments. O quan notes que res no et sosté. Llavors el diumenge no és el problema: és el missatger.

Fonts

Articles relacionats

Si has arribat fins aquí i t’has reconegut en aquest diumenge a la tarda que no para quiet, potser és un bon moment per parlar-ne. A Espai Emocions t’acompanyem a entendre què t’està dient aquest malestar i què fer-ne. Pots escriure’ns per WhatsApp i concertar una primera visita, o bé trucar-nos al 614 629 670.