Un acomiadament o un canvi de feina, una reconversió en l’àmbit professional, al final, no deixen de ser moments molt durs. Són moments de transició i de reconversió de la mateixa persona.
I quan parlo de dol per acomiadament, no parlo únicament de perdre un salari o una estabilitat econòmica. Parlo d’alguna cosa molt més profunda: una crisi vital.
Perquè són moments de crisi i, com totes les crisis, impliquen un cop inicial.
Un cop que sovint ve acompanyat de negació, d’incredulitat o fins i tot de les pitjors fantasies. L’ésser humà té aquest biaix de negativitat, aquesta tendència a pensar en el pitjor. I encara que pugui semblar un enemic, en realitat és un pensament que ens ajuda a gestionar les expectatives o a preparar-nos per a situacions desagradables.
El problema no és que aparegui. El problema és quan hi quedem atrapats.
Què és realment el dol per acomiadament?
El dol laboral és el procés psicològic que vivim després de perdre una feina.
I sí, és un dol real.
Igual que quan perdem algú o tanquem una etapa important, l’acomiadament implica una pèrdua en molts nivells:
- Pèrdua de rutina
- Pèrdua de relacions
- Pèrdua d’estabilitat
- Pèrdua de projecte
- Pèrdua d’identitat
Quan perdem una feina no perdem únicament les condicions laborals, l’horari o les funcions que desenvolupàvem. Perdem també relacions personals, perdem una rutina i, sobretot, perdem alguna cosa molt important: la nostra identitat.
Moltes persones, quan els preguntes qui són, el primer que responen està relacionat amb la seva professió. “Soc psicòleg”, “soc metge”, “soc funcionari”.
Això ens indica fins a quin punt la nostra professió està intensament lligada a la nostra identitat. I reformular-nos, veure’ns des d’un altre lloc, requereix temps.
L’impacte emocional després d’un acomiadament
En qualsevol canvi poden aparèixer dubtes i pensaments obsessius, negatius, recurrents. Hem d’aprendre a gestionar-los.
Aquests pensaments venen com un convidat indesitjat. I de la mateixa manera que venen, poden marxar. La qüestió és quant cas els fem, quanta atenció decidim prestar-los.
Quan hi ha una crisi laboral poden aparèixer sentiments com:
- Tristesa
- Dolor
- Ràbia
- Culpa
- Ansietat
- Por
Cada procés és un món. No tots els dols funcionen de la mateixa manera, ni es processen ni s’integren igual. Podem avançar i retrocedir en aquest vaivé d’emocions. I això és absolutament normal.
La por després de perdre la feina: adaptativa o exagerada?
Quan travessem un canvi de vida o un acomiadament, la por apareix. I és natural.
Algunes pors són adaptatives. Ens ajuden a preparar-nos, a posar-nos les piles, a canviar de sector, a ser més flexibles o a reorganitzar-nos d’una manera ràpida i eficient.
Altres pors, en canvi, poden ser exagerades, poc probables o no coherents amb la realitat que estem vivint.
Aprendre a distingir-les és clau.
Si portàvem molt de temps construint una identitat professional o enfocats en una determinada carrera, reconvertir això i acceptar una nova realitat no és una cosa que puguem fer de la nit al dia.
Per això és important recordar: no tinguem pressa.
El dol per acomiadament com a crisi d’identitat
El dol per acomiadament és, en el fons, una crisi d’identitat.
Quan perdem la feina no només perdem un rol, sinó una part de la construcció que havíem fet de nosaltres mateixos.
Reformular aquesta identitat ens portarà temps, sobretot si tenim en compte quant de temps hi havíem invertit.
Però això forma part del desenvolupament humà.
Des que naixem estem en crisi constant. El nadó vol gatejar i no en sap, s’arrossega. Quan finalment aconsegueix gatejar, vol posar-se dret. Quan es posa dret, vol caminar. I quan camina, vol córrer.
La vida és això: posar-nos en crisi, superar-les i buscar nous objectius.
L’acomiadament, encara que dolorós, pot formar part d’aquest procés de maduració.
Acceptar, integrar i transformar el canvi
De totes les crisis se n’aprèn i es creix.
Això no vol dir que no hi hagi patiment. Significa acceptar que hi haurà dubtes, pensaments negatius recurrents i dies més difícils.
Hem d’aprendre a gestionar aquests pensaments. A entendre que venen i que, igual que venen, poden marxar.
No estem obligats a creure tot el que pensem.
Fer aquest procés d’acceptació, integració i canvi ens permet transformar la nostra concepció de nosaltres mateixos i obrir-nos a noves oportunitats.
Quan demanar ajuda psicològica després d’un acomiadament
Fer aquest procés sols és possible. Tots ho hem fet en algun moment de les nostres vides.
Però entendre que no hem d’estar sols és important.
Amb un acompanyament psicològic adequat, aquesta transició pot ser més ràpida i menys tumultuosa.
La psicologia i la psicoteràpia poden ajudar-nos a:
- Validar-nos
- Gestionar millor els vaivens emocionals
- Regular les emocions
- Reformular la nostra identitat
- Connectar amb els nostres valors
Convertir el dol laboral en una oportunitat de creixement
L’objectiu no és viure aquesta etapa amb desesperació, desgana o por.
L’objectiu és poder-la viure com una oportunitat de creixement i de maduració personal, també dins del projecte de vida que és la feina.
Si fem aquest procés d’acceptació i transformació, el que pot aparèixer no és només una nova feina, sinó una nova identitat, potser més coherent amb els nostres valors, el nostre caràcter i la nostra manera de ser.
Les crisis no sempre són escollides, però poden ser profundament transformadores.
Conclusió: el dol per acomiadament no és el final, és una transició
El dol per acomiadament és un procés emocional real, complex i profundament humà.
Implica pèrdua.
Implica por.
Implica identitat.
Però també implica reconstrucció.
No tinguem pressa.
No tots els processos són iguals.
No totes les emocions segueixen un esquema rígid.
El vaivé forma part del camí.
I si aprenem a acceptar, integrar i transformar aquesta etapa, podem arribar a una nova posició professional i personal més coherent amb qui som avui.
Perquè, al final, créixer sovint implica transitar crisis.
I això, encara que faci mal, també és maduració.