L’obsessió per la productivitat
Últimament em trobo batallant sovint amb pacients que es neguen a “perdre el temps.” Com si el temps fos una cosa que podem guanyar o perdre! els contesto jo.
Fins on a mi m’han ensenyat, i sense entrar en reflexions super profundes, el temps és una dimensió per cuantificar un fenòmen físic. Més senzill encara: és una eina per medir el transcurs dels aconteixements. En el cas que ens ocupa: la vida. No el podem parar, accelerar, tirar-lo enrere o endavant. El temps, és el que és. I quan n’hagi passat un bon grapat, ens morirem. (Millor passar-se de dramàtic, que quedar-se curt de sincer)
Llavors… els meus pacients i amics no poden estar parlant de perdre el temps de forma literal. Es clar que no. Ells parlen d’aprofitar el temps. Utilitzar aquest temps de forma eficient. ¡Productiva! em deia un altre.
– Home Esteve, tu no sents que perds el temps quan et passes la tarda al sofà sense fer res?
“Fer res” una altre paradoxa que fa que em posa els pels de punta.
Així doncs, no estem parlant del temps, estem parlant de què fem amb el temps que tenim. Per fi ho entenc, quan parlem de perdre el temps en realitat fem referència a la presa de decisions i el cost d’oportunitat.
Quan decidim procrastinar al sofà, estem deixant d’escollir l’infinit nombre de possibilitats que ens ofereix la vida i això, és justament el que rosega les entranyes de tanta gent. Quan diem aquesta frase, en realitat només estem expressant la frustració per tot allò que podria haver estat. No deixa de ser un dol, una expectativa no complerta, una porta que es tanca.
Quina angoixa pensar constantment en tot el que perdem cada vegada que prenem una decisió. De fet, deu ser com viure sempre en el passat “i si… hagues anat a treballar, hagues sortit a comprar, hagues fet exercici?” un passat que ja no hi és: mai ha existit, ni existirà.
El que per tu és perdre el temps (jaure al sofà) per un altre és la millor inversió que ha fet mai.
El problema que jo hi veig és que molta gent no s’ha plantejat mai que la millor decisió dels altres, no necessariament és la millor per a mi. Tenim massa pressa per reflexionar-hi ¡Se’ns escapa el temps! i inconscientment saltem a les conclusions més mainstream, les que ens dicta el pensament de moda:
Aprofitar el temps és ser productiu, guanyar molts diners, tenir èxit, followers, likes, viure experiències, sentir emocions intenses, treballar del que t’agrada, veure món… s’ha de viure, i s’ha de fer a tope! però potser això et deixa esgotat, sense temps pels qui t’importen, i sense moments per riure o suspirar.
Per saber si estem perdent el temps, el primer que hauriem de fer és plantejar-nos què valorem realment; i una vegada ho haguem fet: hem de perdre el temps. Cal fer-ho, perquè és la única manera d’adonar-se que no passa res per perdre’l, ens morirem igualment 🙂
Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691