Hi ha moments a la vida en què alguna cosa dins nostre comença a moure’s. No sempre és un canvi clar ni sobtat. A vegades és una sensació difusa, difícil d’explicar. Una mena d’inquietud que apareix quan allò que abans semblava tenir sentit deixa de tenir-ne.
Moltes persones arriben a consulta precisament amb aquesta sensació. Com acostumo a dir a qui ve a teràpia amb mi, moltes persones acudeixen a teràpia amb mi per treballar aquesta sensació de sentir-se perdudes, de no tenir una motivació o una orientació determinada a la vida. No saben exactament què ha passat, però alguna cosa a dins seu ja no encaixa.
A això és al que solem anomenar crisi vital.
Lluny de ser una cosa estranya o patològica, les crisis vitals formen part del desenvolupament humà. Són moments de canvi, de replantejament i, moltes vegades, també de creixement.
Què és una crisi vital
Una crisi vital és un moment en què la nostra manera d’entendre la vida, els nostres valors o les nostres motivacions deixen d’encaixar amb la realitat que estem vivint.
En moltes ocasions apareix aquesta sensació de no saber cap a on anar, de sentir que alguna cosa important s’ha desordenat dins nostre.
No sempre hi ha una causa clara. A vegades el que passa és una cosa molt més profunda: ens adonem que allò que pensàvem que volíem a la vida ja no ens representa.
A teràpia veiem sovint que això pot deure’s a molts factors diferents: des d’una crisi més existencialista, de reflexionar o adonar-se que els nostres valors o les nostres idees i la nostra conducta o les nostres accions no estan alineades, no van de la mà.
Quan això passa, la sensació pot ser molt desconcertant. Apareix una mena de distància entre la vida que estem vivint i la persona que sentim que som.
I aquesta distància acostuma a ser l’inici de la crisi.
Per què apareixen les crisis vitals
Les crisis vitals no apareixen per una única causa. Normalment sorgeixen quan coincideixen diversos factors interns i externs.
En molts casos, el que passa és que un esdeveniment important o molt contundent ens sacseja una mica la vida i fa que ens replantegem coses.
Pot ser:
- una ruptura de parella
- perdre una feina
- canvis importants a la família
- una malaltia
- un canvi de ciutat o d’etapa vital
Però altres vegades l’origen és menys evident.
Canvis en el cicle vital
Al llarg de la vida anem canviant. Canvien les nostres prioritats, les nostres energies, les nostres motivacions.
És una cosa completament natural.
No tenim els mateixos interessos ni les mateixes necessitats quan som joves que quan entrem a la vida adulta, o quan ja hem construït una trajectòria professional o quan ens acostem a etapes més avançades de la vida.
Com acostumo a explicar a consulta, no tenim els mateixos interessos, les mateixes energies ni ens movem per les mateixes motivacions quan som joves que quan comencem una etapa adulta o quan ens hem desenvolupat a nivell professional o quan estem a la vellesa.
Cada etapa del cicle vital comporta preguntes diferents.
I de vegades aquestes preguntes desencadenen crisis.
Quan els nostres valors deixen d’encaixar amb la nostra vida
Una altra causa freqüent de crisi vital té a veure amb la identitat.
Durant molt de temps podem viure seguint determinades expectatives: familiars, socials o culturals. Però arriba un moment en què comencem a preguntar-nos si realment aquest camí és el nostre.
En el fons, moltes crisis apareixen quan els nostres valors i les nostres accions deixen d’anar de la mà.
És aleshores quan apareix aquesta sensació de desconnexió interna.
Perquè en realitat les persones no som éssers immutables. No existeix una essència fixa que romangui idèntica tota la vida.
De fet, la identitat no és una cosa amb la qual es neix i que es va desenvolupant fins a la seva plenitud. No. Els éssers humans som canviants.
La nostra manera de veure el món evoluciona amb el temps, amb les experiències, amb els errors i també amb el patiment.
Senyals que estàs passant una crisi vital
Cada persona viu les crisis de manera diferent, però hi ha alguns senyals bastant comuns.
Entre ells solen aparèixer:
- sensació de buit o apatia
- manca de motivació
- sensació d’estar perdut
- qüestionar decisions importants de la vida
- sentir que allò que abans tenia sentit ara ja no el té
En alguns casos també apareix un estat emocional més baix.
Com passa quan una fase emocional canvia i fa que a nivell corporal i emocional estiguem en una situació més depressiva, més d’apatia.
No sempre vol dir que hi hagi un trastorn psicològic. Moltes vegades simplement estem travessant un procés de canvi.
Un moment en què la vida ens obliga a replantejar-nos coses.
Per què les crisis vitals són necessàries per madurar
Tot i que poden ser incòmodes o fins i tot doloroses, les crisis vitals compleixen una funció important.
Ens obliguen a aturar-nos.
A revisar les nostres decisions.
A preguntar-nos què volem realment.
I això forma part del procés de maduració.
De fet, les crisis vitals, el no saber què fer amb la meva vida o cap a on tirar, és una cosa relativament habitual en el desenvolupament de l’ésser humà.
No és un senyal de fracàs. Més aviat al contrari.
Perquè moltes vegades són aquestes crisis i les decisions que prenem en elles les que ens permeten aprendre, madurar i canviar.
Les crisis ens empenyen a adaptar-nos a noves realitats, tant internes com externes.
Com travessar una crisi vital sense perdre’t en el procés
No existeix una fórmula universal per travessar una crisi vital. Cada persona haurà de trobar el seu propi camí.
Però sí que hi ha algunes claus que poden ajudar.
Acceptar que el canvi forma part de la vida
Un dels errors més grans que podem cometre és pensar que la nostra identitat hauria de ser fixa.
Que allò que ens agradava als 20 hauria de continuar tenint sentit als 40.
Però la vida no funciona així.
Amb el temps canvien les nostres circumstàncies, les nostres relacions i també les nostres motivacions.
Per exemple, aquella persona que jo creia que era el meu millor amic a la infància, ara ara de sobte em fa una mandra tremenda quedar-hi.
I això no significa necessàriament que estiguem traïnt res.
Simplement pot significar que les circumstàncies han canviat.
Entendre que el sentit de la vida es construeix
Moltes persones arriben a consulta esperant trobar una resposta clara a la pregunta: què hauria de fer amb la meva vida?
Però la veritat és que aquesta resposta no apareix de cop.
No hi ha una il·luminació sobtada.
En realitat, el sentit de la vida no és una cosa que ens caigui del cel i ens il·lumini de sobte.
Es construeix a poc a poc.
A través de decisions, d’aprenentatges, d’errors i d’experiències.
A poc a poc anem construint una cosa semblant a un ikigai, un sentit personal de l’experiència de viure.
Prendre decisions conscients
Al final, travessar una crisi vital implica una cosa fonamental: prendre decisions.
Decisions sobre qui volem ser.
Sobre quins camins volem seguir.
Perquè madurar implica deixar de viure simplement reaccionant a les circumstàncies.
Com acostumo a dir moltes vegades, es tracta de no ser una fulla moguda pel vent, sinó de començar a trobar els nostres propis camins.
Camins que no apareixen del no-res, sinó que es van formant a través dels aprenentatges que ens deixen els nostres errors i el patiment.
Les crisis vitals com a part natural del desenvolupament humà
Si mirem la vida des d’una perspectiva més àmplia, veurem que les crisis formen part del procés natural de desenvolupament.
Cada etapa de la vida planteja reptes diferents.
Canvien els nostres interessos.
Canvia el nostre cos.
La nostra manera de relacionar-nos amb el món també canvia.
Fins i tot el context social, polític o cultural que ens envolta pot influir en les nostres motivacions i en les nostres decisions.
Tot això fa que, inevitablement, ens hàgim d’adaptar.
I adaptar-se implica canviar.
Per això, lluny de ser una cosa negativa, les crisis vitals acostumen a ser moments en què la vida ens està empenyent a evolucionar.
A deixar enrere etapes que ja han complert la seva funció.
I a obrir espai per a altres de noves.
Quan demanar ajuda psicològica
Hi ha moments en què travessar una crisi vital en solitari es fa massa difícil.
Especialment quan la sensació de buit, apatia o desorientació es manté durant molt de temps.
En aquests casos, la teràpia pot ser un espai molt valuós.
Un lloc on poder explorar què està passant, quins canvis s’estan produint a la nostra vida i cap a on volem dirigir-nos.
Perquè, al final, les crisis tenen sentit.
Ens obliguen a aturar-nos.
A qüestionar-nos.
A decidir.
I, moltes vegades, són precisament aquests moments d’incertesa els que ens permeten créixer, madurar i construir una vida que tingui més sentit per a nosaltres.