• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer

630 64 32 43

info@planadecursach.com

Planadecursach Psicologia

Planadecursach Psicologia

Psicoteràpia i assessorament psicològic

  • Sobre mi
    • Sóc l’Esteve,
    • Psicologia Humanista
  • Teràpia
    • Individual
    • Parelles
    • Preguntes freqüents
  • Consulta
    • Barcelona
    • Ripoll
  • Blog

La boira mental

Estàs aquí:Inici / Psicologia i benestar emocional / La boira mental

octubre 31, 2026 by Esteve Planadecursach

Arribes a casa després de la feina i no sabries dir per quin carrer has passat. Rellegeixes el mateix correu tres vegades i, en acabar-lo, encara no saps què et demanaven. Al mig d’una conversa, la paraula justa se t’ha esvaït de cop. Aquest estat, que cada setmana escolto més sovint a la consulta de Barcelona, té un nom que ja no resulta estrany: boira mental. No és desinterès ni manca d’intel·ligència. És la manera que té el teu cap de dir que va saturat: massa temps en tensió, massa coses obertes alhora i poc descans real.

Resum de l’article. Objectiu: entendre què és la boira mental, què l’alimenta i com es recupera la claredat sense convertir-la en una altra exigència.

Idea clau: la boira mental no és un dèficit: és atenció ocupada. La teva ment sosté massa processos oberts alhora —preocupacions, decisions, vigilància— i la claredat necessita espai lliure per funcionar.

Per a qui: adults que treballen amb el cap ple, dormen pitjor que abans i comencen a no fiar-se del seu propi rendiment.

Dos matisos: l’estrès sostingut afecta, amb el temps, les estructures cerebrals implicades en memòria i atenció (Lupien i col·laboradors, 2009). A més, la boira sol ser el primer senyal —abans que l’ànim o el cos— que el sistema va passat de revolucions.

Què és, exactament, la boira mental

La boira mental és una experiència de funcionament entelat: costa concentrar-se, recordar noms i cites, seguir una lectura o tancar una decisió. Funciona com un senyal, no com una avaria: indica que l’atenció està ocupada en una altra banda. Les conseqüències d’ignorar-la, en canvi, pesen: errors que abans no feies, retards i una sospita creixent que «ja no ets el que eres».

Infografia amb cinc senyals d'alerta de la boira mental: rellegir sense retenir, paraules que no arriben, decisions que pesen
Cinc senyals habituals de la boira mental: si te’n reconeixes tres, el cap et demana marge, no més voluntat.

Aquesta sospita, però, mereix un matís important. El que falla no és la teva capacitat: és la disponibilitat. La memòria i la concentració hi són, encara; ara bé, treballen amb el dipòsit baix i una llista de pendents que no para de créixer. Pensa-hi, per exemple: has de recordar un nom mentre prepares la reunió de demà, vigiles un missatge que no arriba i decideixes el sopar. Doncs això: el sistema no dóna per a més. La boira, en definitiva, és el resultat d’aquesta suma, no un veredicte sobre qui ets.

D’on surt la boira: un cap amb massa processos oberts

Gairebé mai, però, la boira apareix per art de màgia. Darrere seu, normalment, hi ha una combinació coneguda de factors que s’acumulen en silenci.

L’estrès sostingut

Quan la tensió s’allarga setmanes, les hormones de l’estrès deixen de ser una foguerada puntual i es converteixen en el paisatge. La revisió de Lupien, McEwen, Gunnar i Heim (2009) recull com l’exposició crònica a aquestes hormones té un impacte sobre les estructures cerebrals implicades en la cognició i la salut mental. Ara bé, hi ha una notícia tranquil·litzadora: en l’edat adulta, molts d’aquests efectes són reversibles quan l’estrès cessa.

El director d’orquestra es cansa

La concentració i la memòria de treball depenen del còrtex prefrontal, una zona exigent que actua com un director d’orquestra. La recerca d’Amy Arnsten (2009) descriu com l’estrès deteriora ràpidament el seu funcionament: en mode d’alarma, el director abaixa la batuta i el pensament es torna més reactiu i menys flexible. Per tant, no és cap casualitat que la boira aparegui justament quan la vida demana més claredat del compte.

Son, pantalles i sobrecàrrega

Dormir poc ho agrava tot. Alhola i Polo-Kantola (2007) mostren que la privació de son deteriora l’atenció i la memòria de treball. A més, la multitasca constant —pantalles, missatges, notificacions— s’associa a pitjor memòria i més impulsivitat, segons la revisió d’Uncapher i el seu equip (2017). La boira, de fet, té un cos: sovint arriba acompanyada d’aquell cansament que no és físic i, a la nit, de ruminacions que no deixen descansar. Moltes persones hi entren sense adonar-se’n: viure en automàtic durant mesos és una porta d’entrada discreta.

El cicle que s’autoalimenta

La boira mental té una propietat incòmoda: es retroalimenta. La claredat baixa i, per sostenir el rendiment, redobles l’esforç. Amb l’esforç extra, descanses pitjor i creix la por de fallar. Aquesta por, al seu torn, consumeix atenció, perquè vigilar-se gasta. És el mateix carreró on desemboca l’esgotament laboral quan passa mesos sense treva: el sistema es queda sense marge i cada errada es paga cara.

Esquema del cicle de la saturació mental: com la sobrecàrrega sostinguda redueix la claredat i alimenta la boira
El cicle de la saturació: cada volta deixa menys marge per pensar amb claredat.

Què no és la boira mental

Convinguem què no és, perquè el nom enganya. No és un diagnòstic, ni un dèficit intel·lectual, ni una sentència d’edat: és una resposta raonable a una càrrega sostinguda. Ara bé, tampoc convé banalitzar-la. Si dura setmanes, si et deixa sense gust ni energia, o si acompanya un ànim baix persistent, mereix una mirada professional. De la mateixa manera, algunes causes orgàniques —la tiroide, el ferro, algun medicament— convé descartar-les amb el teu metge. En definitiva, descartar no és alarmisme: és tenir cura del terreny.

Què hi pots fer: recuperar el terreny a poc a poc

No et proposaré trucs de productivitat, perquè la resposta a la boira no és rendir més: és descarregar. Tres direccions solen sostenir la recuperació. Primera: reduir processos oberts; escriure el que gira pel cap i concentrar les decisions en moments concrets, tal com exploro a l’article sobre quan decidir-se es fa impossible. Segona: cuidar els fonaments —son, moviment, llum natural— sense convertir-los en una altra feina. Tercera: parlar. Dir en veu alta el que aguantes allibera atenció d’una manera que cap aplicació iguala.

Taula comparativa del que sosté la claredat mental i del que l'hi fa malbé: son, atenció, moviment i conversa
Pistes quotidianes: el que sosté la claredat mental i el que l’hi fa malbé.

Finalment, tracta la boira com a informació i no com a sentència. Diu que alguna cosa pesa massa; no diu qui ets. Al capdavall, recuperar la claredat és, sobretot, recuperar espai: més marge per pensar i menys llistes corrent darrere teu.

Escrit per: Esteve Planadecursach. Psicòleg col. núm. 21.691

Preguntes freqüents sobre la boira mental

La boira mental és un trastorn?

No. No és un diagnòstic clínic, sinó una experiència que pot aparèixer en molts contexts: estrès, dol, cansament o ansietat. Per això, el que importa no és l’etiqueta, sinó què hi ha al darrere i quant de temps fa que dura.

És el mateix que l’ansietat?

No, però sovint viatgen plegades. L’ansietat ocupa l’atenció amb amenaces i previsiones; la boira n’és una conseqüència freqüent. De fet, moltes persones noten el cap espès abans de reconèixer que fa setmanes que estan en alerta.

Quant triga a marxar?

Si depèn d’una sobrecàrrega, sol cedir quan la càrrega baixa i el descans torna. En canvi, si dura setmanes malgrat descansar, o limita la feina i els vincles, val una consulta professional.

Pot tenir una causa física?

Sí. Alteracions de la tiroide, la manca de ferro, l’apnea del son o alguns medicaments també poden fer boira. Per això, si persisteix, convé una revisió mèdica encara que tot sembli anar bé.

Em puc fiar del meu cap?

Sí. Tanmateix, cal paciència: l’atenció i la memòria es recuperen quan torna el marge. En canvi, exigir-te proves constants i risc zero només alimenta el cicle de la boira.

Fonts

  • Lupien, S.J., McEwen, B.S., Gunnar, M.R. i Heim, C. (2009). Effects of stress throughout the lifespan on the brain, behaviour and cognition. Nature Reviews Neuroscience, 10(6), 434-445. PMID 19401723.
  • Arnsten, A.F.T. (2009). Stress signalling pathways that impair prefrontal cortex structure and function. Nature Reviews Neuroscience, 10(6), 410-422. PMID 19455173.
  • Alhola, P. i Polo-Kantola, P. (2007). Sleep deprivation: Impact on cognitive performance. Neuropsychiatric Disease and Treatment, 3(5), 553-567. PMID 19300585.
  • Uncapher, M.R., Lin, L., Rosen, L.D. i altres (2017). Media Multitasking and Cognitive, Psychological, Neural, and Learning Differences. Pediatrics, 140(S2), S62-S66. PMID 29093034.

Articles relacionats

  • El cap no para a les tres de la matinada: ansietat nocturna
  • Despertar-se amb ansietat
  • Burnout silenciós
  • La somatització: el cos expressant el que no es pot dir

Si t’has reconegut en aquest article: a Espai Emocions, centre de psicologia d’adults i parelles a Barcelona, treballem la boira mental sense pressa ni reprotxes: el que aguantes, el que t’has deixat de dir i el marge que necessites. Pots escriure’ns per la web d’Espai Emocions o directament per WhatsApp. La primera visita és un bon lloc per tornar a veure-hi clar.

Category iconPsicologia i benestar emocional

Llest per començar a treballar?

Si vols fer-me alguna proposta professional o començar teràpia, escriu-me sense compromís.

Contacta per WhatsApp

Footer

Esteve Planadecursach

Psicoteràpia. Màster en teràpia de parella i sexologia clínica. Especialista en drogodependències.

630 64 32 43

info@planadecursach.com

Mapa web

  • Portada
  • Blog

Copyright © 2026 Planadecursach Psicologia Return to top

Envia WhatsApp