¿Es pot canviar la nostra manera de ser?
Segur que ho has sentit alguna vegada d’aquell amic o amiga massa sincers “sóc així, ja saps que dic les coses com les penso” o el despistat que sempre arriba tard: “no sé perquè t’enfades, ja saps com sóc” o el clàssic impulsiu: “faig el que sento i punt. Sóc així”.
Aquestes etiquetes no estan malament i tenen una funció. Reforcen la nostra identitat i ens ofereixen un patró de conducta clar i fàcil d’entendre per tots
El problema el tenen els altres quan els “sóc així” es converteix en carta blanca i són l’excusa perfecte per no assumir responsabilitats: si sóc extremadament sincer, puc ferir als altres; com que mai sóc puntual puc faltar als compromisos; i com que sóc impulsiu faig el que em dóna la gana sense pensar en les conseqüències.
Tot i que sembli un problema greu (i ho és) la gent no sol portar els “sóc així” a teràpia per aquesta raó, si no per un segon tipus de problema:
Quan el “Sóc Així” es converteix en un mur infranquejable
De sobte l’etiqueta que ens havíem posat no és prou pràctica davant alguna situació: l’excesiva sinceritat em porta problemes a la feina, la impulsivitat em fa caure en relacions tòxiques, o la falta de compromís fa que la meva parella em posi un ultimatum.
Com l’hi passava al cavaller de l’armadura oxidada, quan portem massa temps les etiquetes posades correm el perill d’oblidar com viure sense elles.
Dit d’una altre manera: m’he cregut tant que “sóc així”, que ja no sé ser d’una altre forma.
Arribats a aquest punt ens deixem emportar pel pessimisme, ens enfonsem i pensem que no hi ha res a fer. Potser és aquí quan en un intent desesperat, però amb molt bon criteri, acudim a teràpia.
I és que la resposta és rotundamente afirmativa. Si, es clar que es pot canviar la nostra manera de ser i trencar amb les etiquetes i amb tots aquests “sóc així”
Si no cregués en la possibilitat de canvi de la gent, no em podria dedicar a la psicoteràpia
Afortunadament aquesta professió em permet veure com cada dia hi ha gent que aconsegueix aquests propòsits i s’acosta més a l’objectiu de canvi que s’havia marcat.
No és fàcil: el “sóc així” s’ha amotllat a nosaltres i nosaltres a ell d’una manera pràcticament fusional. És el nostre vestit preferit, amb els que ens sentim més còmodes i hi ha una part de nosaltres que s’hi troba molt a gust. De fet, segurament portem tant de temps amb aquesta regla auto-imposada (dient-nos que sóm així) que resulta realment fàcil recaure en les maneres de fer a les que ens haviem acostumat. Però,
Que hagis estat així fins ara, no implica que ho hagis de ser sempre.
Sóm lliures. Potser no hem triat les situacions que ens envolten o les que en el passat ens han portat a ser com sóm, però si que podem escollir com actuem AQUÍ i ARA.
No vull enganyar a ningú, els canvis de 180º segurament no estan a l’abast de tothom: l’impulsiu extrem no es convertirà en una persona completament prudent i reflexiva pel simple fet de voler-ho i esforçar-s’hi.
Hi ha molts factors que intervenen i forgen la manera en la que ens comportem, però alguns d’aquests sens dubte estan al nostre abast. Al final, la decisió última d’actuar d’una manera o una altre l’acabem executant de manera voluntària i conscient. Per tant,
El principal és la voluntat de canvi
i directament suprimim aquesta possibilitat quan ens auto-limitem amb el maleït “sóc així”. Perquè “ser així” implica que no depèn de mi, que no ho he triat i no hi ha res a fer. Que he estat, sóc i seguiré sent de la mateixa manera, peti qui peti i passi el que passi.
I això no és necessàriament cert, perquè tots coneixem gent que ha aconseguit fer canvis. Ni tan sols tu mateix ets igual que com eres 5 anys enrere
El que passa és que resignarse a no canviar a vegades és menys costós que fer l’esforç de fer-ho.
Per tant, si no t’agrada “ser així” o creus que et sentiries millor actuant d’una altre manera, comença per canviar el “sóc així” per: he estat així fins ara, però a partir d’aquí… comencem a treballar.
Escrit per: Esteve Planadecursach
Psicòleg col. núm. 21.691