L’infidelitat és un dels desafiaments més difícils que una parella pot afrontar. Des de la perspectiva d’un psicòleg especialitzat en teràpia de parella, abordar aquest tema no només requereix entendre els conflictes emocionals, sinó també desxifrar les dinàmiques internes i interpersonals que han portat a aquesta situació. En aquest article, explorarem què hi ha darrere de l’infidelitat, com es pot treballar des de la teràpia i quins camins existeixen per trobar el benestar, sigui junts o separats.
Què és la infidelitat i per què es produeix?
Parlar d’infidelitat no només significa entendre una traïció emocional o física, sinó també desxifrar què hi ha darrere de les motivacions de qui la comet. Des de la meva experiència com a terapeuta, considero que l’infidelitat és principalment un conflicte intrasíquic.
D’una banda, hi ha la part nen, associada al principi del plaer: aquella part de nosaltres que busca la satisfacció immediata i que connecta amb els desitjos més espontanis i lliures. De l’altra, hi ha la part pare, que funciona sota el principi del deure: les normes socials, les responsabilitats i la visió de futur. Quan aquestes dues parts entren en conflicte, l’infidelitat pot sorgir com una expressió d’aquesta lluita interna.
Però aquest conflicte no apareix del no-res. Pot deure’s a:
- Experiències passades: com s’ha estructurat la idea de parella des de la família d’origen.
- Dinàmiques de parella: patrons tòxics, manca de connexió emocional o conflictes no resolts que acaben generant un terreny fèrtil per a la crisi.
L’impacte emocional en ambdues parts
Per a qui descobreix una infidelitat, les emocions solen ser aclaparadores: des de la ràbia i el dolor fins a la sensació de pèrdua de confiança. Tanmateix, és important recordar que la persona que comet la infidelitat també viu un conflicte intern significatiu. Aquest xoc moral pot generar culpa, ansietat i fins i tot confusió sobre els propis valors i desitjos.
Aquí, el paper del psicòleg és essencial. Abans d’avançar cap a la reconciliació o la separació, és crucial treballar en la consciència del que ha passat:
- Per què s’ha arribat a aquesta situació?
- Quines dinàmiques individuals i de parella hi han contribuït?
- Quins canvis es poden implementar per evitar que es repeteixi?
Teràpia per a la infidelitat: Reconciliació o separació?
La teràpia no té una resposta única. Cada parella, cada història i cada experiència són úniques, i el camí a seguir dependrà del que generi el major benestar per a ambdues parts.
Reconstrucció de la parella
Quan ambdues parts estan disposades a col·laborar, la teràpia pot centrar-se a reconstruir la confiança perduda. Això implica un treball profund en:
- Identificar les causes de la infidelitat.
- Generar noves dinàmiques de comunicació i respecte mutu.
- Aprendre a conviure amb el que ha passat, sense permetre que el passat defineixi el futur de la relació.
Separació conscient
No totes les parelles poden o volen continuar juntes després d’una infidelitat. En aquests casos, la teràpia busca:
- Facilitar una separació el menys dolorosa possible.
- Ajudar ambdues parts a processar el dol de la relació.
- Treballar en el creixement personal per evitar repetir patrons en el futur.
En la meva experiència, una separació ben gestionada pot ser tan transformadora com una reconciliació exitosa.
Com evitar que la infidelitat torni a succeir
La clau és el coneixement d’un mateix i el compromís amb el canvi. Per evitar que aquest tipus de conflictes es repeteixin, tant a nivell individual com de parella, és necessari:
- Comprendre què ha motivat la infidelitat.
- Treballar en les expectatives i necessitats dins de la relació.
- Generar hàbits de comunicació efectiva i resolució de conflictes.
Si ambdues parts aconsegueixen entendre el “per què” i estan disposades a transformar-lo en un “com millorar”, poden obrir-se noves possibilitats per a la relació.
El paper del psicòleg en aquest procés
Com a psicòloga familiar i especialista en teràpia de parella, sempre insisteixo que l’objectiu de la teràpia és el benestar de les parts implicades, no necessàriament la continuïtat de la relació. Algunes parelles trobaran en la teràpia un espai per reconstruir el seu vincle, mentre que altres decidiran separar-se de manera conscient i respectuosa.
El més important és tenir clar que, independentment del camí triat, l’infidelitat no ha de definir la resta de la vida emocional de qui l’ha viscut. Amb el suport adequat, és possible transformar aquesta experiència en una oportunitat de creixement i coneixement personal.
Conclusió: Un nou començament és possible
L’infidelitat, tot i que dolorosa, pot ser l’inici d’una transformació, tant dins de la relació com fora d’ella. Amb l’ajuda d’un psicòleg especialitzat, les persones i parelles poden comprendre què ha passat, treballar en les seves ferides i decidir el millor camí cap al seu benestar.
Si estàs passant per una situació com aquesta, recorda que no ho has de fer sol/a. L’ajuda professional pot marcar la diferència entre quedar-te atrapat/ada en el dolor o trobar una sortida cap a la pau i la plenitud emocional.
Deixa un comentari