Entendre la procrastinació

En psicologia, procrastinar és l’acció d’ajornar tasques importants per centrar-se en activitats menys rellevants, però més gratificants a curt termini. El curiós d’aquest comportament és que no és només una qüestió de mandra; en realitat, és una estratègia de la nostra ment per gestionar l’estrès, la pressió o fins i tot la por al fracàs. Com he esmentat abans, és com si dins nostre hi hagués una conversa constant entre dues versions del nostre jo: la que busca recompenses immediates i la que pensa en el benefici a llarg termini.

El que fa tan difícil superar la procrastinació és que aquest dilema intern no sempre és conscient. Sovint, simplement ens deixem portar per l’alleujament momentani que ens dóna ajornar una tasca complicada, sense adonar-nos que estem alimentant un cicle difícil de trencar.

Per exemple, quantes vegades has sentit que fer una cosa tan senzilla com endreçar l’escriptori o respondre correus sembla més urgent que aquella tasca gran i important que fa dies que aplaces? Aquest és el poder de la procrastinació: ens enganya fent-nos creure que estem sent productius quan, en realitat, estem fugint del que realment importa. I com sol passar, que allò urgent no passi per davant d’allò important.

Les arrels de la procrastinació

L’origen d’aquest hàbit no és el mateix per a tothom. Algunes persones el desenvolupen perquè han crescut en ambients molt exigents, on qualsevol error era motiu de crítica. En aquests casos, procrastinar pot convertir-se en una manera de protegir-se de la por al fracàs. D’altra banda, hi ha qui ho fa per evitar la incomoditat d’enfrontar-se a una tasca que sembla aclaparadora.

En la meva experiència, aquesta tendència té molt a veure amb com responem davant les exigències i la presa de decisions. Som capaços d’analitzar els nostres objectius i distingir entre el que és urgent i el que és important? O deixem que la nostra part més infantil, aquella que busca l’alleujament ràpid, prengui el control? Reflexionar sobre això ens pot donar pistes valuoses sobre per què procrastinem i com començar a canviar.

A més, factors com la manca de planificació o una educació que no fomentés la gestió del temps poden influir enormement en aquesta tendència. Això no vol dir que estiguem condemnats a ajornar tasques tota la vida, però sí que implica que hem de desenvolupar noves habilitats per combatre aquest comportament.

Les conseqüències de procrastinar

Procrastinar de manera ocasional no és un fet greu; de fet, pot ser una forma de descans mental quan sabem gestionar-ho. El problema apareix quan aquest hàbit es converteix en una constant. Les conseqüències no triguen a arribar: estrès acumulat, terminis incomplerts i una sensació constant de culpa.

A nivell psicològic, la procrastinació pot generar un cercle viciós. Com més ajornem una tasca, més creix el pes emocional d’aquesta, fent que sigui encara més difícil començar-la. És com si cada vegada que procrastinem, donéssim més poder a aquella tasca perquè ens intimidi.

Personalment, penso que una de les conseqüències més difícils d’afrontar és la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Sentir que no som capaços de complir amb les nostres pròpies expectatives afecta l’autoestima i reforça la idea que “no som bons per això”. Però aquí hi ha una cosa important: no es tracta de castigar-nos per procrastinar, sinó d’entendre que aquest comportament té una arrel que podem treballar.

Estratègies per superar la procrastinació

Superar la procrastinació no és qüestió de força de voluntat, sinó de desenvolupar estratègies que ens ajudin a prendre decisions més conscients. Aquí et comparteixo algunes tècniques que han estat efectives tant en la meva vida com en el treball amb altres persones:

1. Estableix objectius clars i específics:
   Quan les nostres tasques són vagues o massa grans, és fàcil sentir-nos aclaparats. Dividir-les en passos petits i concrets pot fer que semblin més manejables.
2. Utilitza eines d’organització:
   Planificar el teu dia amb llistes de tasques o aplicacions de gestió del temps pot ajudar-te a prioritzar el que és important i a evitar distraccions.
3. Accepta la incomoditat inicial:
   Començar una tasca sol ser la part més difícil, però un cop comences, és més probable que vulguis acabar-la. Aquest és un exemple clar de com la recompensa a llarg termini pot guanyar la batalla.
4. Sigues amable amb tu mateix:
   L’autocrítica constant només reforça l’hàbit de procrastinar. En lloc de castigar-te, reconeix els teus èxits, per petits que siguin, i utilitza aquesta motivació per seguir avançant.

Un canvi de perspectiva

Més enllà de les tècniques, el més important és entendre que la procrastinació no ens defineix. Com he esmentat abans, és un comportament natural que tots experimentem en major o menor mesura. El rellevant és reconèixer quan es converteix en un problema i prendre mesures per enfrontar-lo de manera conscient.

La propera vegada que sentis la temptació d’ajornar alguna cosa important, pregunta’t: quina part de mi està prenent aquesta decisió? És el meu jo adult, que busca un benefici a llarg termini, o el meu jo infantil, que vol evitar la incomoditat?

Prendre aquesta decisió no és fàcil, però és el primer pas cap a una relació més saludable amb les nostres responsabilitats i, en última instància, amb nosaltres mateixos.