Si alguna cosa m’ha ensenyat la meva experiència com a psicòleg és que l’ansietat no entén d’edats, ocupacions ni llocs. Des de Ripoll fins a Barcelona, he vist com aquesta convidada no desitjada s’endinsa en la vida de les persones de formes diferents, però sempre amb un punt en comú: una necessitat urgent de control i calma. I és aquí on entra la psicoteràpia, com una brúixola enmig del caos.
En aquest article vull parlar-te dels mètodes que, des de la meva pràctica professional i la meva experiència amb centenars de pacients, han demostrat ser més efectius per fer front a l’ansietat. A més, compartiré algunes reflexions personals, perquè crec fermament que el coneixement que no connecta no transforma.
Què entenem per psicoteràpia per a l’ansietat?
L’ansietat, tal com l’entenc i treballo amb els meus pacients, no és només aquell nus a l’estómac abans d’un examen o aquella taquicàrdia al trànsit de Barcelona. És un mecanisme que el cervell activa per advertir-nos d’un possible perill, encara que moltes vegades sigui una falsa alarma.
La psicoteràpia és aquest espai on desmuntem aquest sistema d’alarma descontrolat. No es tracta d’apagar-lo completament —l’ansietat també té la seva funció—, sinó d’aprendre a gestionar-lo, com qui doma un cavall desbocat.
La teràpia cognitiu-conductual: Un clàssic que mai falla
Quan vaig començar a estudiar psicologia, la teràpia cognitiu-conductual (TCC) era la gran estrella per tractar l’ansietat. Avui, continuo creient en la seva efectivitat perquè ofereix resultats clars i pràctics.
La TCC se centra a identificar els pensaments automàtics que alimenten la teva ansietat i substituir-los per altres més realistes. Per exemple, imagina que constantment penses: “Fracassaré en aquesta presentació de feina.” A la teràpia, desmuntem aquesta idea: Quina evidència tens que això sigui cert? Què et podries dir a tu mateix que sigui més útil?
Recordo una pacient que, enfrontant-se a una fòbia social, creia que sempre seria jutjada a les reunions. A través d’exercicis pràctics, com assajar converses o exposar-se gradualment a aquestes situacions, va aconseguir que el que abans era un turment es convertís en una cosa manejable.
Mindfulness: Més que respirar profundament
No puc parlar de mètodes per a l’ansietat sense esmentar el mindfulness. Tot i que està de moda, el seu valor va molt més enllà del màrqueting. No es tracta només d’asseure’s en una postura de lotus i respirar; és aprendre a estar present.
Com algú que ha passat llargues temporades a Ripoll, envoltat de muntanyes, puc donar fe del terapèutic que és connectar-te amb el aquí i ara. Però no sempre necessitem una escapada a la natura per practicar mindfulness. De vegades, n’hi ha prou amb un moment al metro, tancant els ulls i enfocant-nos en la respiració.
L’ansietat viu al futur: “I si passa això?” “I si no puc amb allò?” Practicar mindfulness és ancorar-te al moment present i donar-li una treva a la teva ment.
Teràpies basades en l’acceptació: Fent les paus amb l’ansietat
Una de les lliçons més valuoses que vaig aprendre en el meu camí com a terapeuta va ser que, de vegades, intentar “lluitar” contra l’ansietat és el que més la nodreix. Aquí és on entra en joc la teràpia d’acceptació i compromís (ACT).
ACT ensenya a deixar d’evitar l’ansietat i a començar a conviure-hi d’una manera sana. Un pacient que treballava amb mi deia: “Com puc acceptar una cosa que em fa sentir tan malament?” El seu dubte era legítim, però en explicar-li que acceptar no significa resignar-se, sinó deixar de lluitar, vam començar a avançar.
A poc a poc, va aprendre a observar la seva ansietat com una onada: de vegades creix, però sempre acaba baixant. Quan va deixar d’oposar-se, va començar a viure amb més tranquil·litat.
La importància d’un enfocament personalitzat
Encara que aquests mètodes són eines poderoses, el més important és entendre que cada persona viu l’ansietat a la seva manera. No tothom respon igual a la TCC o al mindfulness, i està bé. La meva feina com a psicoterapeuta és adaptar-me, escoltar i, de vegades, improvisar.
Recordo que un jove que va venir a consulta amb atacs de pànic va trobar alleujament no amb els mètodes tradicionals, sinó a través d’escriure un diari i sortir a córrer al matí. Aquí radica la màgia de la psicoteràpia: no hi ha una recepta única, però sempre hi ha un camí.
En definitiva,
L’ansietat pot semblar un monstre enorme i invencible, però amb les eines adequades, és possible transformar-la en una cosa més manejable. Com a terapeuta, em sento afortunat de poder acompanyar les persones en aquest procés. I encara que el camí no sempre és fàcil, les recompenses són enormes: viure amb més calma, més claredat i, sobretot, més llibertat.
Si estàs afrontant l’ansietat, no dubtis a fer aquest primer pas. La teràpia no només tracta els símptomes; també et retorna les regnes de la teva vida. I creu-me, el viatge val la pena. 🌿
Deixa un comentari