En el bullici de Barcelona, on la vida avança a un ritme vertiginós, és comú que moltes persones se sentin aclaparades per les exigències diàries. En la meva experiència, quan parlem d’autocompassió, molta gent l’entén des d’un punt de vista judeo-cristià, com una mena de compadir-se, sentir-se culpable o dir: “Pobret, que malament ho està passant!” des d’una perspectiva paternalista i des del judici.
No obstant això, l’autocompassió que busquem a la psicoteràpia té més a veure amb l’acceptació incondicional, és a dir, veure quins són els nostres límits i reconèixer els nostres èxits valorant el procés més que els resultats finals.
Què és l’Autocompassió? 👬
L’autocompassió és la capacitat de tractar-nos a nosaltres mateixos amb la mateixa amabilitat i comprensió amb què tractaríem un amic proper. Implica reconèixer les nostres pròpies limitacions i ser conscients que el patiment i els errors són part de l’experiència humana.
Perquè moltes vegades el que passa és que, encara que els resultats siguin dolents o no siguin els que hauríem desitjat, hi ha hagut un gran esforç darrere. A psicoteràpia, treballem perquè les persones puguin reconèixer aquest esforç i valorar els avenços, fins i tot si el desenllaç no va ser perfecte.
Aquesta perspectiva canvia radicalment la manera en què ens jutgem, ajudant-nos a deixar enrere la mentalitat de “tot o res”. L’autocompassió no significa excusar els nostres errors, sinó aprendre’n sense caure en un judici implacable. És un equilibri entre l’autoacceptació i la motivació per millorar, un punt en què molts dels meus pacients aconsegueixen trobar una major pau emocional.
Per què Ens Costa Tant Ser Compassius amb Nosaltres Mateixos? 😟
Un dels majors reptes és el rerefons cultural que arrosseguem. En la meva pràctica he vist que, particularment a la nostra societat, influïda per una cultura catòlico-cristiana, moltes persones interpreten l’autocompassió com una mena de resignació. Frases com “pobret de mi” o perpetuar la culpa es converteixen en barreres per desenvolupar una veritable relació sana amb un mateix.
A més, l’autoexigència i el perfeccionisme ens porten a oblidar una cosa essencial: som humans. Igual que no exigim perfecció a aquells que estimem, hem d’aprendre a aplicar aquesta mateixa regla amb nosaltres. Quan un pacient em diu: “No puc perdonar-me per haver fallat en això”, li pregunto: “Li diries el mateix al teu millor amic si estigués en el teu lloc?”. Aquest canvi de perspectiva és clau.
Com la Psicoteràpia Ajuda a Construir Autocompassió 🧠💬
A les sessions de psicoteràpia, treballem des d’un enfocament d’acceptació incondicional. Això significa ensenyar als pacients a reconèixer els seus límits i comprendre que qui ha fet tot el que podia no hauria d’exigir més de si mateix.
Per exemple, un dels meus pacients recentment em va confessar sentir-se un fracàs perquè, després de mesos d’esforç a la feina, no va aconseguir l’ascens esperat. En lloc de centrar-nos en el resultat, vam analitzar junts tot el que havia fet: les llargues hores, les habilitats apreses, el compromís demostrat. L’objectiu no era consolar-lo amb frases buides, sinó ajudar-lo a veure que el seu esforç tenia valor, encara que el resultat no fos l’esperat.
Aquest enfocament de valorar el procés sobre els resultats és un pilar de l’autocompassió i, curiosament, quan els pacients comencen a practicar-lo, altres àrees com l’autoestima i l’autoconfiança comencen a florir de manera natural.
Beneficis de l’Autocompassió 🌟
Adoptar l’autocompassió té múltiples beneficis:
- Reducció de l’Ansietat: En alliberar la pressió de ser perfectes, l’ansietat disminueix significativament.
- Major Resiliència Emocional: Reconèixer les nostres limitacions ens permet afrontar els desafiaments amb més flexibilitat.
- Relacions Més Sanes: Quan som compassius amb nosaltres mateixos, ens tornem més comprensius amb els altres.
- Millora de la Salut Mental: L’autocompassió està associada amb nivells més baixos de depressió i més satisfacció amb la vida.
En la meva experiència clínica, he notat que, en treballar l’autocompassió, els pacients comencen a experimentar aquests beneficis gairebé immediatament, especialment quan aconsegueixen identificar i desafiar els judicis interns que els limiten.
L’Autocompassió en el Context de Barcelona 🏙️
Barcelona és una ciutat vibrant i dinàmica, però també pot ser un lloc on les expectatives i l’autoexigència siguin altes. Com a psicòloga familiar aquí, m’he trobat amb moltes persones que senten que han de complir amb estàndards inassolibles per “estar a l’altura”.
Per això, introduir el concepte d’autocompassió no només és necessari, sinó transformador. Els meus pacients han après a reconciliar-se amb ells mateixos enmig d’aquest entorn exigent, recordant que el progrés no sempre és visible a simple vista, però això no el fa menys valuós.
Com Començar a Practicar l’Autocompassió? 🧘♀️🤝
Aquí tens algunes estratègies que recomano a teràpia:
- Fes una pausa i reflexiona: En lloc de jutjar-te immediatament, pregunta’t com tractaries un amic en la mateixa situació.
- Reconèixer els teus èxits diaris: Fins i tot les petites victòries compten. Portar un diari de gratitud personal pot ajudar-te.
- Parla amb tu mateix amb amabilitat: El diàleg intern negatiu és un dels grans enemics de l’autocompassió. Canvia frases com “Sóc un desastre” per “Estic fent el millor que puc”.
- Practica el mindfulness: Estar present t’ajuda a acceptar les teves emocions sense jutjar-les, un pas crucial per cultivar l’autocompassió.
Conclusió 💡
L’autocompassió és un regal que tots ens podem fer. És l’art d’abraçar les nostres imperfeccions, reconèixer el nostre esforç i tractar-nos amb el respecte que mereixem. Com a psicòloga a Barcelona, he vist com aquesta pràctica transforma vides, ajudant les persones a deixar anar el pes de la culpa i l’autoexigència per viure amb més plenitud.
Recorda: qui ha fet tot el que podia no té per què exigir-se més. Dona un respir a la teva ment i cor; tots dos t’ho agrairan.
Deixa un comentari