Hi ha una frase que les persones em diuen a la consulta amb la veu trencada, gairebé sempre mirant a terra: «L'estimo. Però no puc quedar-m'hi.» I
Vincle adult i família d’origen
Els patrons de la família d'origen no es queden a la infantesa. Et persegueixen d'adult, encara que no en siguis conscient. Aquest article parla
Pares que creixen amb fills: la crisi de criar mentre et descobreixes
"M’estimo els meus fills però no em reconeixo" Ho diuen a la consulta, i sempre costa dir-ho en veu alta. Com si estimar els fills i perdre’t a tu
Crisi vital en homes: el dolor que no gosa dir el seu nom
La crisi vital en homes té una particularitat que la fa especialment difícil de detectar: gairebé mai es diu en veu alta. Hi ha homes que fa anys que
No em creuen: el dolor d’un trauma que no es veu
«Em deien que era sensible. Que m'ho prenia tot malament.» La Núria ho diu mirant la tassa de te que té entre les mans, com si necessités agafar-se a
El treball interior: amb consciència no n’hi ha prou
La Marta va entrar a consulta i va deixar anar una frase que m'ha perseguit tota la setmana: "Ja sé tot el que em passa, Esteve. Me l'he explicat mil
Addiccions i soledat – intentar omplir el forat
Hi ha una imatge recurrent de l’addicció: una persona sola en una habitació, consumint alguna cosa que la destrueix. I sí, aquesta imatge existeix.
L’atur i el dol de la identitat professional
«Jo era arquitecte» L'altre dia, a la primera sessió, algú em va dir: «Jo era arquitecte». I ho va dir en passat. Com qui parla d'un difunt. No
Rumiació i ansietat
Quan pensar ja no és pensar «No puc parar de pensar-hi». Ho diu com qui descriu una fuita d'aigua que no sap on tapar. No és una metàfora: és la