Quantes persones coneixes que fa anys que treballen en alguna cosa que ja no els diu qui són? No em refereixo a qui odia la seva feina —aquells fa
Necessitar o estimar: la diferència que canvia tot el que vius en parella
Hi ha una frase que apareix sovint quan una relació es trenca: «No puc viure sense aquesta persona». La frase no és un melodrama. És la descripció
Teràpia encallada: el moment que tothom coneix i pocs entenen
Hi ha un moment que gairebé totes les persones que fan teràpia reconeixen: aquell punt en què sents que ja no avances. Les primeres setmanes hi havia
Por a estar bé
Hi ha un moment que es repeteix a consulta amb una freqüència que em sorprèn. Algú explica que la seva vida està bé —la feina correcte, la relació és
Ho he fet tot bé i no em trobo bé
Hi ha un tipus de malestar que no té nom, i precisament per això costa tant parlar-ne. No ve amb un esdeveniment concret: no hi ha acomiadament,
La parella que conviu però deixa de trobar-se
«Ja no sé què explicar-li.» La Marta ho va dir com qui es disculpa per una cosa que no ha fet. Feia divuit anys que estava amb en Sergi. Divuit anys
El dol silenciós de madurar
El dol de madurar té aquesta forma estranya: no el provoca una pèrdua externa, sinó una de interna. Perds una versió de tu mateix que et va ser
Rumiar de nit: l’insomni que no deixa descansar el cos
"És com si a les tres de la matinada el cap es decidís a repassar tot el que he fet malament a la vida. I no em deixa anar." M'ho deia la M. fa
No és el que prens, és el que no vols sentir
El silenci que omple la copa «Quan arribo a casa i tanco la porta, hi ha un silenci que no puc soportar. I abans que pensi en res, ja tinc la