«Ja no sé què explicar-li.» La Marta ho va dir com qui es disculpa per una cosa que no ha fet. Feia divuit anys que estava amb en Sergi. Divuit anys
El dol silenciós de madurar
El dol de madurar té aquesta forma estranya: no el provoca una pèrdua externa, sinó una de interna. Perds una versió de tu mateix que et va ser
Rumiar de nit: l’insomni que no deixa descansar el cos
"És com si a les tres de la matinada el cap es decidís a repassar tot el que he fet malament a la vida. I no em deixa anar." M'ho deia la M. fa
No és el que prens, és el que no vols sentir
El silenci que omple la copa «Quan arribo a casa i tanco la porta, hi ha un silenci que no puc soportar. I abans que pensi en res, ja tinc la
L’autoconeixement no és pau, és obrir el calaix
«No sé què s'espera de mi.» Això em va dir la M. fa unes setmanes, asseguda al meu davant. No parlava de cap crisi concreta. No havia perdut la
Reinventar-se als cinquanta
"He fet tot el que se suposava que havia de fer. I ara estic aquí, sense saber qui soc." Això em va dir en Marc (li direm així) la primera sessió.
Perfeccionisme i ansietat: la resposta exacta no existeix
Aquest matí, a la cafeteria de la cantonada, un home d'uns quaranta anys mirava el mòbil amb una intensitat que no quadrava amb la pantalla. No estava
Per què tornar a caure no és el final
"Ja ho veus, tornem a ser aquí." Em va dir així, sense drama, assegut a la mateixa cadira de sempre. Feia tres mesos que no venia. L'última vegada que
La parella que no discuteix no funciona
«Mireu, això va bé. No discutim mai.» La Marta ho va dir amb un somriure curt, com qui ensenya una medalla. En Pere, al seu costat, va assentir. Tots